Avui us propose una endevinalla: quin conegut professor de la Universitat Cardenal Herrera-CEU i de la Universitat Catòlica de València va aparéixer en un vídeo de TV3 el 1997 insultant el càmera al crit de “que se la metan por el culo, polaco de mierda”? Aquest pressumpte home de ciència, membre de la direcció d’un partit ultrablaver, em va donar classe a mi i a una gran quantitat de periodistes que avui treballen al País Valencià. I ara, pel que sembla, predica la seua particular filosofia vital a la Universitat Catòlica. En el vídeo, que vaig trobar al Youtube de casualitat, tal volta, hi trobeu la resposta.
Mare meua, quins personatges que ens han tocat de patir!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
no caic, dóna pistes, per favor
Qui és eixe imbecil??? vull saber-ho!!1 eixe ninot és professor d’alguna cosa????
m’imagine que serà santandreu no???
per favor estic molt intrigat, un cognom, per favor !!!!
Estos blavers donen tanta por com els nazionalistes. Menuda panda. tots ells es necessiten per a saber a qui tenen que odiar.
Els valencians parlen amb el cor
els polititzats i els no
diuen neo-imperialistes catalans
a fer la mà
que són els col.laboracionistes imprescindibles
dels imperialistes espanyols
per a crear l’actual davallada de la llengua
autoestima dels valencians
i de trencar les nomenclatures valencianes de consens
amb Catalunya conreada al llarg dels segles.
El blaverisme al País Valencià també l’han patentat i col.laborat a inventar-lo al Principat els catalans espanyolistes entre d’altres, aprofitant el tardo-franquisme per enmiscolar-lo, en favor dels espanyolistes i de la divisió entre el Principat i el País valencià l’espanyol.
Per què abans de patentar-lo i col.laborar a inventar-lo i desenvolupar-lo els pancantalanistes actuals a la transició espanyola com a titelles espanyolistes sense saber-ho, per profit d’enfrontar el poble català amb el valencià, al territori valencià no n’hi havia més blaverisme que els botiflers al igual que al Principat.
I posar en primer plà el blaverisme li convenia a l’espanyolisme botifler tardo-franquista per totes bandes per dividir i enfrontar el poble valencià amb el català. Per banda espanyola, catalana espanyolista i valenciana igualment espanyolista. Divideix i guanyaràs diu la dita.
Si ETA i la violència terrorista a fet molt mal a Euskadi, els que parlen de blaverisme en volta de botiflers han fet molt mal al País Valencià, l’autoestima dels valencians i la llengua anant contra les nomenclatures valencianes conreades durant segles i estimades pel poble valencià.
On la paraula és l’home i la paraula sempre ha segut abans que la lletra escrita.
I si alguna vegada el país valencià n’havera arribat ha estar, des de aquest mateix punt de vista, Catalunya hi ha estat més espanyola que no pas el País Valencià català.
A Joan Fuster entre altres, els van enmerdar en aquesta qüestió com un eina promotedora i tots han caigut en aquest parany.
On la dreta apunta l’esquerra acaba disparant. On la dreta no pot arribar l’esquerra reacciona per arribar.
Un paripé espanyolista de la dreta catalana, on ni tant mateix CiU va trobar seny per a presentar-se al País Valencià. Què molts haveren volgut preferir abans que qualsevol Joan Fuster de torn i companyia.
Al País Valencià només hi ha una civilització, que és la valenciana com sempre, un altra qüestió és cap on derive des del punt de vista politic.
Per què si la llengua és vol utilitzar per verterbrar cadascú dels nostres països, no s’haveren passat el darrers trenta anys en polèmiques estèrils per perdre la centralitat polític en un territori per les ambicions de un altre i per fer la prevalència de la foguera de les vanitats.
La qüestió era simple, per defensar la llengua només cal defensar la llengua.
És a dir, la qüestió no no és que si catalans o valencians, català o valencià, que si ‘patateros’ o a més a més més patateros els altres …
La qüestió central de aquets darrers trenta anys al País Valencià havera estat el requisit lingüístic, l’inmersió lingüística.
O per defensar la llengua com cal, només la pròpia pot ser l’oficial contra el ‘vil lingüísme’.
Territoris que eren bilingües ara són monolingües en castellà. I si ara nosaltres som bilingües correrem la mateixa dissort.
El País Valencià mai ha format part de Catalunya ni ha estat mai català i per tant els valencians no som, ni hem estat mai catalans.
I si alguna vegada el país valencià n’havera arribat ha estar, tampoc és condició suficient i des de aquest mateix punt de vista, tanmateix Catalunya hi ha estat més espanyola que no pas el País Valencià català.
A Joan Fuster entre altres, els van enmerdar en aquesta qüestió com un eina promotedora i tots han caigut en aquest parany.
On la dreta apunta l’esquerra acaba disparant. On la dreta no pot arribar l’esquerra reacciona per arribar.
Un paripé espanyolista de la dreta catalana, on ni tant mateix CiU va trobar seny per a presentar-se al País Valencià. Què molts haveren volgut preferir abans que qualsevol Joan Fuster de torn i companyia.
Al País Valencià només hi ha una civilització, que és la valenciana com sempre, un altra qüestió és cap on derive des del punt de vista polític.
Per què si la llengua és vol utilitzar per verterbrar cadascú dels nostres països, no s’haveren passat el darrers trenta anys en polèmiques estèrils per perdre la centralitat polític en un territori per les ambicions de un altre i per fer la prevalència de la foguera de les vanitats.
La qüestió era simple, per defensar la llengua només cal defensar la llengua.
És a dir, la qüestió no no és que si catalans o valencians, català o valencià, que si ‘patateros’ o a més a més més patateros els altres …
La qüestió central de aquets darrers trenta anys al País Valencià havera estat el requisit lingüístic, l’inmersió lingüística.
O per defensar la llengua com cal, només la pròpia pot ser l’oficial contra el ‘vil lingüísme’.
Territoris que eren bilingües ara són monolingües en castellà. I si ara nosaltres som bilingües correrem la mateixa dissort.