“Nuestra bandera está clara: la senyera. Nuestro himno no tiene dudas: ‘Per a ofrenar…’. Nuestra lengua se llama valenciano, queremos que se llame así, apreciamos y valoramos que se llame así y yo me siento orgulloso de usarla bajo esa denominación todos los días, con independencia de que pertenezca a otras comunidades lingüísticas compartidas con otros territorios. Y que no haya duda. El territorio en el que vivimos se llama, se ha llamado y se llamará, Comunitat Valenciana. Nosotros, tal vez, a veces, y siempre en la dimensión interna del propio partido, tenemos gente que reconoce como elementos del pasado histórico otras referencias. Estas referencias no son las mías, no son las del actual socialismo valenciano y no son las del proyecto que estamos construyendo para un cambio en la Comunitat Valenciana. Cada día más deben ser simplemente parte de nuestra Historia pasada”
Aquestes declaracions del secretari general del PSPV-PSOE (més PSOE que mai), Jorge Alarte, evidencien la seua posició respecte a la idea de país que molts encara defensem.
Això ja ho sabíem però, malauradament, hi ha més. Alarte (qui sap si mal aconsellat pel seu equip) ha arraconat el valencià dels seus discursos públics. Les rodes de premsa i les intervencions són exclusivament en castellà i, encara que els periodistes pregunten en la llengua del país, les seues respostes són en espanyol (ni el PP ho fa això). Només quan baixa de la tarima i s’apaguen els micròfons, el líder dels socialistes valencians canvia de llengua mostrant, sense escrúpols, la seua interiorització de què existeix una llengua A (reservada per a la vida pública) i una B (‘inferior’ i reservada a l’àmbit privat). Paral·lelament, el mandatari socialista fa cas omís de les decisions dels militants socialistes i menysprea el terme País Valencià. Intenta esborrar el cognom ‘PV’ de les sigles del partit i s’omple la boca amb allò de la Comunitat.
I és que els socialistes, ja sense tabús, volen arrancar les arrels fusterianes que els van inspirar a principis de la transició. Una llàstima i una equivocació. Tanmateix, modestament, avisar-los que nosaltres no en renunciarem perquè les considerem més vigents que mai.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La veritat és que no entenc com encara molts valencianistes confien en el PSOE. Han sigut un lastre per al valencianisme polític pero amb la tonteria del vot útil s’han fet un fart de recollir recolzaments. I en el fons, no es diferencien massa del PP.
Ja ficats en reformetes de sigles, que lleven també allò de “Socialista” i/o “Obrero”, crec que és també una falta de respecte el mantenir-ho, almenys si ho llevaren encara els quedaría una miqueta de seny.
Partit Español, d’això no en renegaran, no patiu.
A tota eixa gent que els vota “útilment”: Reflexioneu, que falta vos fa.