Del Sud
Crònica d'un llibre
Després de l’intent del PP d’estrenar Roger de Flor, l’òpera del valencià de Villena Ruperto Chapí, eradicant qualsevol al·lusió a “l’enemic català”, la responsable del Palau de la Música i regidora popular, Mayrén Beneyto, curiosament filla de l’antic cap dels censors franquistes, ha anunciat que la peça s’estrenarà però en la seua versió italiana. Doncs, ja que el PP pateix d’aquesta repentina afició per la llengua de Dant, Petrarca i Boccaccio, caldrà recordar un parell de cites que no per conegudes s’han de deixar de refrescar…
“In tutta Catalugna non è più lasciva ed amorosa città”, escrivia Matteo Bandello, a cavall entre els segles XV i XVI, en referència a València. Gairebé per la mateixa època, un altre italià, Pietro Bembo, es queixava ple d’amargor del poder de la família valenciana Borja al Vaticà amb una altra famosa sentència: “Oh, Dio, la Chiesa Romana en mani dei catalani”.
Se ci piaciono l’italiano, che sia per tutti…
Peccato!
PD. A la imatge, la senyora Beneyto amb un altre gran visionari, el futuròleg Octavio Aceves. Estos intel·lectuals, sempre ajuntant-se!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec que, de fet, a Madrid, el gener de 1878, aquesta òpera es va estrenar en italià, és a dir en la versió que el tenor Ernesto Palermi havia fet del llibret en castellà del militar oriolà Mariano Capdepón.
Quina gentola. Pareix mentida que gent amb càrrecs en el món de la cultura, a qui se li pressuposa un coneixement d’artistes, músics i un mínim contacte amb altres llengües (l’italià, en l’òpera), en definitiva, una persona amb món, tinga aquests prejudicis i aquest odi que els converteix en monstres censors paranoics del tall més franquistoide.
Mireu qui ens mana, mireu.