Del Sud
Crònica d'un llibre
El president de la Generalitat Valenciana sol evitar les situacions en què no es troba còmode. Defuig les preguntes dels periodistes, no és massa habitual veure’l pel plenari de les Corts i evita les sessions de control on ha de respondre a les preguntes de l’oposició (la darrera convocatòria va haver d’anular-se perquè estava de viatge al Vaticà amb la missió de mostrar al papa Benet XVI com d’agraïts estàvem els valencians per la presència del pontífex a l’Encontre Mundial de les Famílies). L’obsessió de Francesc Camps per evitar allò que l’incomoda no ha tingut límits des del control asfixiant a Canal 9 a la ‘depuració política’ de tots aquells enemics interns que es mantingueren lleials a l’anterior cap del Consell, Eduardo Zaplana.
Aquest president poruc també va voler fugir ahir de l’homenatge al rei Jaume I que la Generalitat de Catalunya va organitzar al Monestir de Poblet. Camps va rebutjar la invitació de Montilla sense cap excusa oficial per por a veure’s fotografiat davant l’evidència d’una història i una llengua comuna. Fou l’únic dels tres presidents de l’antiga Corona d’Aragó que no va acudir a la cita. Antich i Iglesias (qui també va parlar en català, ja que és la seua llengua materna a l’haver nascut a la Franja) sí que hi van estar presents en l’ofrena floral a la tomba del rei. Camps, per la seua banda, es va limitar a enviar a la seua consellera de Cultura, l’alcoiana Trini Miró, restant-li importància a la convocatòria.
És ben cert que el Consell ha sigut el primer executiu autonòmic en celebrar amb cavalcades, tèdeums, mascletaes i focs artificials el 800 aniversari del naixement de Jaume I. S’ha avançat a tots amb un objectiu: esborrar de qualsevol contingut polític la seua figura i apropiar-se’l en exclusiva; és a dir, deconstruir la història al seu caprici. I, per suposat, sense parlar-hi de la llengua que va portar a València el rei nascut a Montpeller, ni esmentar la resta de territoris que van ser conquerits per les seues tropes.
Tanmateix, l’homenatge de Poblet significava quelcom més que els fastos i el folklore habituals del Consell i deixava massa pistes d’antics lligams que la dreta conservadora s’ha proposat destruir. Per això, el president Camps va decidir, una vegada més, amagar-se de la història.
(A la imatge, els tres presidents de Balears, Catalunya i Aragó amb la consellera de Cultura del Govern valencià en l’ofrena floral a la tomba de Jaume I)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La llengua ja existia abans de nàixer Jaume I, abans que vingueren els mussulmans amb la seva llengua arab i abans que els arabs abandonaren els territoris d’Aragó i Catalunya.
Quina colla de borinots aquestos del des-Govern valencià. Sembla, com sempre, que ells preferixen anar de la mà amb els murcianos i madrilenys i fugir dels llaços que històricament ens unixen amb Catalunya i les Illes. Sempre fugint i buscant la confrontació i el victimisme. Amb aquesta absència, el senyor Camps menysprea no sols la nostra història com valencians i valencianes, sino també als catalans i mallorquins.
Hola companys!
Fa dies li vaig escriure un comentari al blog d’en Xavi Sarrià, però no m’ha contestat.
Us escric com a membre de La Llançadora, una entitat de
Sallent (Bages). Volem proposar-vos fer la presentació del llibre Del
Sud a Sallent. Estem muntant un calendari de xerrades i activitats i
ens agradaria poder fer aquesta xerrada.
Què us sembla?
Si voleu, m’envieu un mail i en parlem.
Salut!
Guillem Cabra