Aquest diumenge, 18 de novembre, a les 21:30, TV3 emet un reportatge sobre el procés iniciat contra l?assassí del cantant xilè. Un cop més, la memòria històrica i la reparació dels crims d?estat ens recorden que l?estat espanyol està a anys llum de la democràcia xilena. A la xarxa podem trobar força informació sobre l?actuació
No me n?he pogut estar, quan ho vaig veure ahir ho vaig trobar força interessant, el President declarant la independència de Catalunya! Enllaço el gag.
Espanya, des de fa molt de temps, guanya grans quantitats de diners amb el comerç de la mort, amb la fabricació de tot tipus d?armament. Ara fa alguns anys, hi va haver una campanya contra l?ús de les mines antipersona (com si existissin les mines ?pro-persona?) i semblava com si els nostres veïns (de fet, nosaltres inclosos)
Com que veig que ens hem d?anar preparant, proposo algunes peces musicals per avançar feina. Espero que en gaudiu tant com jo!
Ara és el torn de José Manuel Lara. Tampoc no entén el silenci d?Espanya sobre les declaracions del President i es tem (i jo me n?alegro) que la situació arribarà a ser irreversible. I la notícia surt a ?La Vanguardia?, fet destacable. Els espanyolistes catalans comencen a suar, veuen com els seus els ignoren i els tracten
Ahir, des de CNN+, atribuïen a les Joventuts d?Esquerra Republicana de Catalunya la crema de fotos dels borbons a Girona. En primer lloc, que quedi clar, recolzo el dret a expressar-se dels ciutadans que varen cremar les fotos borbòniques i rebutjo l?actuació desproporcionada del poder judicial en tot aquest assumpte. Dit això, m?ha sobtat veure
Després del nyap de la Constitució europea, que ha quedat en un tractat purament antidemocràtic, cal que tinguem present què passarà l?endemà de la proclamació de l?Estat Català. Resulta interessant de constatar com el debat sobiranista és a l?ordre del dia, com ho demostra aquesta notícia de l?Avui. Un cop aconseguida la nostra independència, com
El rei d?Espanya fa callar Chávez, el president espanyol defensa un individu difícilment justificable, el PP aplaudeix la sortida de to del Cap de l?Estat. Tot plegat em provoca vergonya aliena. Hom hauria pogut pensar que, després de les declaracions del president Montilla, Espanya faria autocrítica, que se n?adonaria, per fi, de la situació d?abandó
Espanya no escolta, com de costum, les demandes catalanes. Tampoc no escolta el clam de la societat basca, ni analitza la situació belga, ni fa autocrítica. Ells han escollit, ara li toca a Catalunya. Malgrat el que pretenen transmetre alguns mitjans, Montilla no ha rectificat les seves paraules. La desafecció de Catalunya envers Espanya creix
Des del 19 de febrer de 2007, Holotúria ha rebut 5002 visites. Sense cap mena de dubte, aquesta xifra pot semblar ridícula comparada amb altres blocs, però a mi em satisfà, ves. Simplement, vull agrair a tothom qui s?hi ha passejat, ha opinat o, simplement, s?ha equivocat d?adreça i ha decidit donar-hi una ullada. Els
Si alguna cosa he aprés en la meva curta, però intensa, activitat política, és que les declaracions no es fan mai sense cap motiu, per molt absurdes que puguin semblar. En aquest sentit, les declaracions del president Montilla se m?apareixen extraordinàriament rellevants i reveladores. Així, les paraules del President en el seu viatge a l?estranger, referint-se
Del regne d?Espanya ens arriben, sovint, notícies recurrents sobre la gravetat del bilingüisme (greu pel castellà, s?entén). Els arguments són vells, sovintejats tot al llarg del franquisme, i el socialisme espanyol s?hi mou amb tota familiaritat. El darrer exemple, un més, el trobem al pamfletari ?El País?, que insisteix en l?arbitrarietat d?exigir el coneixement dels
Vilafranca Republicana ha fet arribar a tots els grups municipals de Vilafranca del Penedès una proposta de moció en la que es demana, entre d?altres qüestions, la celebració d?un referèndum sobre la possible proclamació de la República, retornant, així, a la legalitat anterior al franquisme. Encetem, d?aquesta manera, una nova etapa de participació directa en
Si alguna cosa hem après, del caos de Rodalies, és que les catalanes i els catalans acceptem les desgràcies amb resignació, sense alterar-nos. De la mateixa manera que el protagonista de ?La vida de Brian? dels Monty Python, Catalunya ha actuat, un cop més, acceptant la fatalitat amb aquella naturalitat que la caracteritza. Tant se
Volia escriure sobre la reacció de la ?ministra? Magdalena Álvarez, sobre el manteniment del peatge de Martorell per a les persones que viuen i/o treballen a l?Alt Penedès (ignorant les 11000 signatures recollides per l?anterior govern del Consell Comarcal de l?Alt Penedès), sobre la hipocresia de determinats polítics que conec personalment (i que he patit