Holotúria

Des de Ctèsies i Plini el Vell, hom pot trobar molts exemples d’invencions i de descripcions acurades d’animals imaginaris…

Així, els unicorns existien, segons els grecs, que els arribaren a descriure amb tots els detalls, i a l’Edat Mitjana també es donava per fet que aquests meravellosos animals eren reals.

Val a dir que respecto la figura de Plini el Vell, que va ser procurador de la Tarraconense durant quatre anys, però de la seva Història Natural potser el capítol de l’unicorn mereix algunes consideracions.

Es tractava d’un desig del mateix Plini, d’una necessitat d’alimentar la seva imaginació? O simplement va donar credibilitat a una llegenda sense ni molestar-se a comprovar què hi havia, de cert, en les descripcions anteriors dels unicorns?

El que és cert és que va morir durant l’erupció del Vesuvi l’any 79 DC, i dubto que cerqués l’ajut màgic de l’unicorn enmig d’aquella dramàtica situació…

En ple segle XXI, però, també tenim exemples d’invencions fantàstiques, de modificacions de la realitat per a donar sortida ves a saber a quines fantasies personals (o a quins interessos pecuniàris), com ara l’Espanya Federal o els federalistes espanyols.

A diferència dels temps de Plini el Vell, avui en dia disposem d’un accés gairebé immediat a la informació i, no cal dir-ho, a les hemeroteques. Això fa que entossudir-se en negar la realitat (fins i tot quan fer-ho comporta el patiment d’aquells a qui se suposa que estimem) sigui molt més dramàtic que no pas en l’Antigor.

Avui, dilluns 7 d’octubre, els federalistes espanyols s’han manifestat davant l’Alícia Sánchez-Camacho i li han etzibat un enorme i contundent: “però de què coi estàs parlant?“. I han reblat: “que no, que no som federals ni federalistes, i no ho serem mai!“.

Però la política fetillera no es conforma amb veure unicorns arreu: