Ara que està de moda que els amics de Psc i PPc reclamin de retornar a les Diades d’abans, he tingut la pensada (ja veurem si bona) de fer un cop d’ull al què passava fa uns anys a Catalunya cada 11 de setembre.
En aquest apunt comentarem la informació que ens facilita La Vanguardia sobre la Diada de 1978 (vegeu Edició del dimarts, 12 de setembre, de 1978, pàgina 3 i pàgina 4). Naturalment, no es tracta d’una Diada triada a l’atzar, car fou la primera celebrada per la Nova Generalitat (tal i com es destaca a la portada).
Doncs bé, segons l’equip de redactors de La Vanguardia (textualment, “De nuestra redacción, corresponsales y resumen de agencias“), es tracta de “celebrar la Diada de l’Onze de Setembre conmemorativa del asedio de Barcelona por las tropas de Felipe V, y de la pérdida, en este mismo día de 1714 de las libertades nacionales de Catalunya“.
És a dir, segons ens expliquen des de La Vanguardia, això és el què es commemora. No celebrem pas una derrota, la commemorem; no es tracta d’una invenció històrica, cosa especialment arriscada durant aquella època, com podreu imaginar; Catalunya gaudia d’unes llibertats nacionals fins a la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714.
Sobta “descobrir”, així, que la infantesa d’alguna política catalana estigués marcada per aquesta clara tendència a l’alliçonament nacionalista català i a la descarada invenció de la Història que perpetra un diari d’una dilatada trajectòria independentista com ho és La Vanguardia i que en aquells temps dirigia l’agosarat Horacio Sáenz Guerrero.
Curiosament, hom també hi troba una notícia sobre la celebració de la Diada a Tarragona, que resulta que va aconseguir d’aplegar (insisteixo en què estem parlant de 1978!), segons La Vanguardia, unes 2500 persones…
Fent un recompte d’assistències als actes sobre els què el diari ens facilita informació vindria a ser una cosa així:
Així doncs, segons aquestes xifres (naturalment aproximades), tot sembla indicar que les activitats amb menys concurrència de 1978 eren més ben rebudes que no pas alguns nyaps amb els què hem rigut ben fort durant la Diada d’enguany. Fins i tot sembla que els actes al Fossar de les Moreres aconseguiren d’atreure força gent…
I això sense tenir en compte que La Vanguardia parla d’entre 100.000 i 200.000 persones manifestant-se pels carrers de Barcelona!
Qualsevol pot veure fàcilment quina era la situació de l’independentisme el 1978 (pràcticament circumscrit en exclusiva al Fossar de les Moreres) i quina era la capacitat de mobilització del catalanisme de l’època.
Val la pena que llegiu amb atenció la crònica sencera d’aquella Diada, però voldria destacar una descripció de l’equip de redactors que em sembla prou interessant com per a recordar-la en futures ocasions:
“Entusiasmo popular en toda Cataluña”
No s’hi parla de fractura, ni de bons i mals catalans. Estem parlant de La Vanguardia, el 1978, potser això indica que, quan la nostra amiga era petita, el clima al nostre país era d’esperança i d’unitat?
Ho deixo a la vostra interpretació…
Per acabar, fixeu-vos què va començar ara fa 36 anys (una fita històrica que ha durat massa per a alguns nostàlgics legisladors):
“Enseñanza del catalán, dentro del horario escolar lectivo. Orden Ministerial que desarrolla el decreto sobre incorporación de la lengua catalana al sistema educativo en Cataluña.” (notícia a la part superior dreta de la pàgina 3).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!