Aquest és, tan sols, un exemple de les campanyes ?blaveres?, tolerades pel govern espanyol i promogudes activament per la Generalitat Valenciana (que, dit sigui de passada, tot el valencià que coneix, el du al nom). Evidentment i afortunadament, no totes les persones del País Valencià pensen així, però són moltes i desacomplexades. Per cert, molt interessant, el concepte de patriotisme dels cavistes del nostre, encara, país.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una vegada m
Penso que ens convindria fer una campanya d’apostasia -o renec, o com s’hagi de dir- de la nacionalitat espanyola. Trobar la manera de fer pública i amb influència política la voluntat de desvincular-nos d’una nacionalitat i recolzament a un estat que té una estructura, inèrcies, polítiques, poders, partits polítics als parlaments, compromisos, formes i continguts, mandataris i manats, pràctiques, etc., antidemocràtics. I penso que no ens cal posar-nos a comptar, ni a discutir xifres; ja que amb una sola persona atacada d’aquesta manera per l’estat, és suficient.
Pot ser podem trobar camí a partir de la temporada en que l’estat va renegar dels republicans en no considerar-los espanyols. Sí, penso que cada cop és més clar: republicanisme o totalitarisme. I a fer punyetes les bajanades de disputes tipus "ley de la memoria histórica" o obsessions dels transicionalistes.
La cançó que canten esta gent de Col·lisión antiValenciana és d’en Miquel Duran i Tortajada. Un intel·lectual republicà (dels anys ’30) que es declarà, per activa i per passiva, i sempre: UN CATALÀ DE VALÈNCIA. Alça, tu !
Estáis rodeados, armas a tierra !
Si seran brutos estos tios !
Cordialment.