Ara tots tornen a escandalitzar-se (Esquerra, CiU, Tresserras…). O tornen a fer veure que s’escandalitzen. Tothom diu que és barbaritat i ximpleria que les institucions europees separen català i valencià. I demanen explicacions al govern espanyol, com en el seu dia li les demanaren a Moratinos. Però els culpables els tenim a casa. Són les lleis pactades pels polítics de casa nostra les que han permès als espanyols i a les institucions europees fer-ne la diferenciació jurídica. El numeret de la indignació ja l’han representat diverses vegades. Massa vegades. O són uns cínics o uns inútils sense remei.
Rescate un altre apunt antic sobre la qüestió:
No és esperpèntic, és conseqüència
Hi ha hagut qui n’ha fet broma i qui s’ho ha pres a broma, i qui s’ha estripat els vestits bíblicament, és a dir, hipòcritament. La majoria ha qualificat l’afer d’esperpèntic. Tanmateix, que el Parlament Europeu s’haja gastat 6.000 euros a fer una traducció al valencià diferenciada de la catalana no té res d’esperpèntic: és la conseqüència d’uns fets, d’uns pactes contra natura. Férem riure a base de bo quan a Europa els presentàrem versions en català i en valencià d’aquella “Constitució Europea”. Ningú, però, va parar esment en la justificació que hi donava el ministre espanyol Moratinos: Jurídicament català i valencià són llengües diferents. I això és així a conseqüència de la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Jordi Pujol la va pactar amb Eduardo Zaplana, i se’n vanta públicament. Molts dels qui hi donaren suport ara s’exclamen de les conseqüències “esperpèntiques”. Han col·laborat a esquarterar el català, però no hi assumeixen cap responsabilitat. Ara clamen o fan broma, però quan alguns criticàrem el pacte perquè posava en perill la unitat del català, bé callaren per indiferència, bé aplaudiren per conveniència.
No és cas de riure, no. De fet, si algú pot riure-se’n de debò són els espanyols, que sempre ens guanyen gràcies als nostres gols en pròpia porteria.
Publicat a CRITERI (maig 2009)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…millor ens anirà
car és cert que aquell jordi pujol va fer molt de mal, i que passarà a la història, quan serem lliures i veurem les coses clares, com a un maleït botifler qui sempre féu el joc als invasors lladres
ara ens trobem que el seu successor (sempre aconsellat pel mateix tètric sinistre “iago” (aquell capdecony repulsiu de duran i lleida), l’artús mas, segurament tornarà al poder (si els independentistes no li ho impedim), i la botifleria, doncs, tornarà a ésser a l’ordre del dia
fotrem goig
no val a badar
cal sempre demanar comptes, cal mai no perdonar els traïdors
o ja hem begut oli
Esquerra mai no va defensar eixa acadèmia. La va atacar sempre. Estàs faltant a la veritat. Amb actituds com la teua, de disparar a tot el món i posar a tots en el mateix sac, Espanya sí que ens guanyarà sempre.