Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
29 d'abril de 2008
2 comentaris
Surrealisme lingüístic a l?Agencia Tributaria
Els de l’Agencia Tributaria (sense accents catalans perquè és
espanyola) m’han enviat, sense haver-lo demanat, l’esborrany de la declaració
de renda. En espanyol, és clar. Com que no em fie un pèl d’aquesta banda de sangoneres,
demane a algú de confiança que m’ajude a traure’n l’aigua clara perquè no
capisque res del que m’escudella el paperet. I com que tot és tèrbol a Espanya,
resulta que l’esborrany té més errades que faltes d’ortografia una redacció en català dels
presidents Camps i Montilla. Són tantes les errades que m’aconsellen que no
faça rectificació i demane hora per a fer-la de cap i de nou. Vaig a l’oficina
que l’Agencia Tributaria té a Xàtiva i em diuen que haig de demanar cita prèvia
per telèfon. Això faig. Marque el número que m’han donat. Una veu d’operadora
robòtica em diu que si vull continuar sent ser atès en castellano, he de prémer la tecla 1, si en català la 2, si en
gallec la 3 i si en valencià (caga’t ja, Martorell!) la 4. M’espere per saber
si hi ha opcions per al tortosí, el fragatí, el mallorquí, el menorquí i
etcètera. En la varietat està el gust. No n’hi ha, però. Són ben incoherents,
aquests del fisco espanyol. Pique la
tecla 2, òbviament, que no vull ser col·laboracionista del segregacionisme
lingüístic espanyol i els seus còmplices. Em prepare mentalment per ser atès
per un/una operador/operadora humà/na que m’atendrà en català oriental i que
tal volta em preguntarà, potser irritadament, per què he pitjat l’opició 2 si visc
al País Valencià. I, jas, bolet, que de tot això res de res: m’atèn un operador
en espanyol d’Andalusia, tot i que no podria aclarir-vos si andalús de Màlaga,
de Còrdova o de Cadis… Per a l’espanyol l’opció és única. Com que he pitjat una
opció lingüística no espanyola, jo li explique el cas en el meu català
meridional. En una cosa hem eixit guanyant: l’operador no m’exigeix que li
parle en espanyol, i, tot i les dificultats que mostra per comprendre el que li
explique, acabem la conversa a fi de bé. Em dóna un altre número de telèfon i
li done les gràcies, que ser educat i ben parlat no costa una merda. Supose que
una vegada he penjat l’auricular, l’operador humà s’ha degut cagar en tota la
meua família: “¡Lo que me faltava, un valenciano catalanista!”, deu haver
remugat. En fi, jo he marcat el número de telèfon que m’ha donat. He estat
jugant amb un operador robòtic amb accent oriental (no xinès, sinó català), sí
o no, premi 1, premi 2. I al final he guanyat el premi: cità prèvia per a fer
la declaració de renda. Victòria! M’he quedat baldat, però.
espanyola) m’han enviat, sense haver-lo demanat, l’esborrany de la declaració
de renda. En espanyol, és clar. Com que no em fie un pèl d’aquesta banda de sangoneres,
demane a algú de confiança que m’ajude a traure’n l’aigua clara perquè no
capisque res del que m’escudella el paperet. I com que tot és tèrbol a Espanya,
resulta que l’esborrany té més errades que faltes d’ortografia una redacció en català dels
presidents Camps i Montilla. Són tantes les errades que m’aconsellen que no
faça rectificació i demane hora per a fer-la de cap i de nou. Vaig a l’oficina
que l’Agencia Tributaria té a Xàtiva i em diuen que haig de demanar cita prèvia
per telèfon. Això faig. Marque el número que m’han donat. Una veu d’operadora
robòtica em diu que si vull continuar sent ser atès en castellano, he de prémer la tecla 1, si en català la 2, si en
gallec la 3 i si en valencià (caga’t ja, Martorell!) la 4. M’espere per saber
si hi ha opcions per al tortosí, el fragatí, el mallorquí, el menorquí i
etcètera. En la varietat està el gust. No n’hi ha, però. Són ben incoherents,
aquests del fisco espanyol. Pique la
tecla 2, òbviament, que no vull ser col·laboracionista del segregacionisme
lingüístic espanyol i els seus còmplices. Em prepare mentalment per ser atès
per un/una operador/operadora humà/na que m’atendrà en català oriental i que
tal volta em preguntarà, potser irritadament, per què he pitjat l’opició 2 si visc
al País Valencià. I, jas, bolet, que de tot això res de res: m’atèn un operador
en espanyol d’Andalusia, tot i que no podria aclarir-vos si andalús de Màlaga,
de Còrdova o de Cadis… Per a l’espanyol l’opció és única. Com que he pitjat una
opció lingüística no espanyola, jo li explique el cas en el meu català
meridional. En una cosa hem eixit guanyant: l’operador no m’exigeix que li
parle en espanyol, i, tot i les dificultats que mostra per comprendre el que li
explique, acabem la conversa a fi de bé. Em dóna un altre número de telèfon i
li done les gràcies, que ser educat i ben parlat no costa una merda. Supose que
una vegada he penjat l’auricular, l’operador humà s’ha degut cagar en tota la
meua família: “¡Lo que me faltava, un valenciano catalanista!”, deu haver
remugat. En fi, jo he marcat el número de telèfon que m’ha donat. He estat
jugant amb un operador robòtic amb accent oriental (no xinès, sinó català), sí
o no, premi 1, premi 2. I al final he guanyat el premi: cità prèvia per a fer
la declaració de renda. Victòria! M’he quedat baldat, però.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em va passar exactament el mateix fa uns anys, però a mi en vam dir clarament que la culpa havia estat meva perquè havia tocat el número equivocat,… i em volien fer creure que tenien raó !!
Si truqueu al 1004 passades les 10 de la nit veureu fins on són capaços d’arribar. Ho vaig fer per activar el roaming del mòbil de la meua filla, i,com a eixes hores “el departamento de catalán había cerrado” es negaren a atendre’m, torne a trucar,10 minuts d’espera,la mateixa resposta, a la tercera vegada em pengen directament , a la quarta ho vaig demanar en castellà i vaig protestar, assenyalant que 3 mòbils de ma casa van a deixar Movistar. Hi hauria que provar a parlar en anglès, segur que es fa el miracle.
Telefònica és una vergonya per als catalanoparlants.
Boicotegem-la