Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Sindicats espanyolistes contra el cinema en català
Déu els cria i l’Espanya histèrica els uneix. A l’hora de defensar els privilegis dels vencedors espanyols sobre nosaltres, els sindicats espanyolistes, en aquest cas CCOO i –ai!– CGT (qui t’ha vist i et veu, mateta de fenoll!), s’han manifestat contra la llei del català al cinema al costat dels seus amos espanyols. Quin cas com un cabàs! Al costat dels empresaris de distribució i exhibició, que només projecten cinema made in USA comercial i multinacional, que han convertit les sales de cinema en un espai clònic: vages al cinema que vages hi fan les mateixes pel·lícules. Quants llocs de treball s’han perdut a Europa per no tenir distribuïdores i sales de projecció per a les pel·lícules europees…
Que el català puga ser normal als cinemes de Catalunya (almenys a Catalunya, no dic ja arreu dels Països Catalans, com caldria) és un dret democràtic irrenunciable. Com irrenunciable és el dret dels treballadors a tenir cobertura sanitària total i una digna pensió de jubilació. Si a aquests “treballadors” tant els preocupa la hipotètica (dic hipotètica!) pèrdua de benefici empresarial dels seus amos, que renuncien ells als seus drets, així els amos tindran més beneficis i podran contractar més treballadors (en precari, és clar).
Jo, que sóc assalariat i tinc consciència de classe, els diré quin nom tenen els qui fan costat ulls a cegues als amos i s’avenen a fer costat al seu victimisme fals i histriònic: llepaculs.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Completament d’acord.
Tu ho has dit. El cinema europeu sense apenes sales per a ell, el cinema americà les té gairebé totes.
I si nosaltres demanem una cosa, ells, incapaços d’adaptar-se a un altre lloc, reaccionen així.
A la meva feina, al restaurant de Madrid, el meu Xef de Cuina va confondre la frase “Bon Nadal” amb Rafa Nadal… Quin Xef de Cuina, redéu.
I després, si venen per Barcelona, volen fer les mateixes gracietes que quan hi son a Lavapiés. I si no els riguem, se n’ofenen.
Rai que n’hi ha de madrilenys cults que saben que cada indret és diferent, però els Pedro Jota y Losantos de torn els fan invisibles.
Un salut,
JULIÁN.
CCOO i CGT com més esquerrans més espanyolistes.
un moment en principi els sindicats només defensen els drets dels treballadors fins i són internacionalistes.
si vols nacional-sindicalisme ja tenim en jose antonio.
potser els han entabanat els patrons dient-los que vindrà menys públic i per tant sobrarà algun treballador.
a un treballador / obrer no li pots demanar moltes obligacions com si podries fer al amo del cinema, al alavedra, en millet, en lara, en messi i tota la constel.lació de treballadors de 10.000+extres al mes.
per un treballador el primer és el seu sosten laboral, hauries d’apuntar més amunt.
PD: això també es podria aplicar a fa 6mesos/1any es va proposar separar renfe, les vies i les maquines i varen sortir els sindicats majoritaris dient principalment que 50.000 treballadors fan més força que 5000.
També pots mirar-ho des del punt de vista que el sindicat de maquinistes renfe és espanyolista però segurament miren per les peles i seguretat laboral que per si la empresa és renfe o ferrocates, hauríem fer la prova oferint-los cobrar el doble a ferrocates a veure quants diuen que no.
i els distribuïdors de pel·lícules en DVD! Encara és ben estrany ficar un DVD al lector i que et done l’opció de triar el català! Se m’encén la sang!
M’encanten tots els teus escrits, la veritat!!
Per cert, un estudi que van penjar fa poc al Racó Català:
http://www.racocatala.cat/noticia/21631/situacio-catala-cinema-excepcional-dins-context-europeu,
Dona que pensar…..però de que anem a estranyar-nos després de 300 anys?
😉
que siguen els mateixos que signaren amb la barbaritat valenciana el que no fes falta el domini de la nostra llengua per treballar de funcionari?