Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Si una nit de dimarts un viatger que passa per vora Pego… (Paraules en Silenci)
Posem per cas que viatgeu per sud, pel rodal de la Safor encara, per les Marines valencianes, ran de Pego. Porteu la ràdio engegada. I ja sabem què podem escoltar en el dial valencià: com si viatjàrem per les solitàries carreretes de l’ancha Castilla. Així que, cuits i farts de tanta murga, fotem un colp de dit al cercador d’emissores, a veure si per sort empoma almenys una cançó que pague la pena d’escoltar, ni que siga en l’anglès igualment imperial, que també és plaga.
Viatgeu per sud, doncs. Afinant-ho més, o perfilant millor l’escena imaginada, som a dimarts. És fosc. És fosc perquè tot just els senyals horaris han assenyalat les deu la nit. El cercador s’atura. La pantalleta de cristall líquid mostra aquestes xifres: 107.8. El radar de freqüències acaba de “caçar” Ràdio Pego. Ara hi sentiu una veu engolada, per continguda, cadenciosa, una veu que mormola, que suggereix, quasi narcòtica. És la veu de Manel Arcos. Està presentant el programa, el tècnic que el fa possible, els convidats que hi intervindran, potser quina música ha triat, si no és que és músic —i cantant— el convidat. Esteu escoltant Paraules en Silenci. Un programa —ei, que sí, que existeixen!— que explica en veu alta la nostra literatura catalana. Narrativa, poesia, música…
Si sou viatger passavolant per les Marines, fóra aconsellable que aparcàreu el cotxe. Pareu el motor. Però manteniu la ràdio en marxa. Poseu-hi atenció. Diguem-ho a la manera de Calvino: Relaxeu-vos. Recolliu-vos. Allunyeu de vosaltres tot altre pensament. Deixeu que el món que us envolta s’esvaïsca en l’indistint… Ara és moment d’escoltar. Ja continuareu el viatge en acabant. Però quan el reprendreu, ho fareu amb la ràdio apagada. Com si no volguéreu que les paraules sobre la nostra literatura, les cançons que heu sentit, com si no volguéreu, dic, que desaparegueren de l’interior del vehicle, que s’hi mantingueren com una remor de veus amigues, que continuaren fent-vos companyia un tram més del vostre viatge, o durant tot el viatge…
En qualsevol cas, si penseu que us pot fer goig l’experiència, podeu imaginar-vos-la a casa, a qualsevol hora, en diferit, ací: http://paraules-en-silenci.blogspot.com.es/
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Teníem més calci als ossos i més flexibilitat als tendons. Però el temps t’ha fet un referent en la nostra literatura.
Una abraçada.