A través del blog de Xavier Aliaga m’acabe d’assabentar de la mort de Manolo Casesnoves. Va ser el primer alcalde elegit democràticament després de la dictadura franquista, pel PSPV-PSOE. Va acabar la legislatura i no va repetir com a candidat, tanmateix va deixar el camí aplanat. Home fidel, va intentar salvar el seu partit anys més tard, després de la nefasta gestió del seu successor. No va poder fer res contra un descrèdit tan ben treballat, i Alfonso Rus li va guanyar la partida.
Manolo Casesnoves sempre ha estat una persona respectada i estimada.
Quan jo militava en la CNT va ser quan Manolo Casesnoves va arribar a l’alcaldia de Xàtiva, i els vells anarcosindicalistes, gent d’una rectitud moral extraordinària, si havíem de muntar un parada de llibres i propaganda o fer qualsevol acte públic, em deien que havia de demanar el corresponent permís municipal. Jo protestava aquesta decisió si en altres llocs no demanàvem res. La seua resposta era que Manolo Casesnoves no havia de tenir cap problema amb nosaltres. Amb el tracte que en aquells anys, i posteriorment, he tingut amb Manolo Casesnoves, he comprès, i he compartit, el respecte que li tenien.
No fa gaires dies el vaig saludar a l’altura de l’edifici de Correus, i en la presentació del llibre de Josep Manel Vidal a la Llibreria la Costera. Es queixava de les cames. El cap, afortunadament, el tenia clar. Com sempre.
Manolo Casesnoves, un Homenot de Xàtiva, ens ha deixat. Ha estat un punt de referència. Demòcrata, honest, honrat, bona persona… Adéu, Manolo. Et recordarem com cal recordar les persones que han sabut fer-se estimar, i respectar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!