Estic de sort. Dijous passat una novel·la meua va rebre el III Premi Benvingut Oliver de Narrtiva Juvenil de Catarroja. La novel·la es diu Ulysses i el fantasma foraster. Els protagonistes són una ànima en pena que s’apareix als vius perquè vol que porten les seues despulles al poble on va nàixer, i un rodamon de nom Ulysses que serà qui intentarà acomplir el desig de l’ànima en pena.
La novel·la, tot i adreçada a un lector que s’inicia en la seua formació literària, intenta aportar un punt de vista sobre alguns aspectes de la problemàtica de la immigració. Però no amb la intenció de justificar-la, sinó de presentar-la com el que realment és: una de les pitjors tragèdies de la humanitat. La immigració al capdavall és una forma d’exili. Només genera riquesa al capitalisme criminal que obliga les persones a abandonar casa seua per ser explotats en un altre país o per morir enmig de la mar…
La immigració desestructura les societats d’origen i desestabilitza les d’arribada. Tot emigrant somia tornar un dia a casa, i amb aquesta esperança treballa i suporta l’explotació i el rebuig. Com diu l’Ulisses original, l’homèric: "al món no hi ha res més dolç que la pàtria d’un i els pares d’un, baldament s’habiti una casa rica, al lluny, en país estrany, separat dels seus pares…"
Els cosmopolites no han entès ni entendran mai quins motius empenyen Ulisses a regressar a la seua Ítaca natal, "la pàtria d’un i els pares d’un". Ells aspiren a viure en una societat clònica, homogeneïtzada i sense arrels. Huxley descriu aquesta sinistra societat "cosmopolita" a Un món feliç.
Ulysses i el fantasma foraster explica, doncs, a través de personatges i situacions inspirats en l’obra d’Homer, una història d’amistat entre un home que tènia una Ítaca a la que volia tornar, ni que fóra com a esperit, i un rodamon sense pàtria ni destí a qui l’amistat potser li’n donarà una.
Ulysses i el fantasma foraster és, en realitat, un conte. Com els d’Andersen o els germans Grimm. Fins i tot té un final emotiu, inspirat en La noieta dels llumins d’Andersen.
La novel·la la publicarà a primeries de l’any que ve l’editorial Perifèric de Catarroja.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Segur que amb les teues novel.les aconseguim la independència. I no amb la feina política d’altres a les institucions, sobretot al parlament de l’opressor, on es decideixen les principals lleis del nostre país. Continuem somiant truites.
Enhorabona, i que la feina ben feta ens esperone a continuar endavant, no pares de pensar lliurement ni d’escriure com mereix aquest país.
Una abraçada i records des del sud profund.
Josep Perucho
Intentaré de fer-me amb ella i llegir-la, i comentar-la, amb als meus fills.
Rep una cordial salutació.
…tot i que jo m’hi havia presentat també, i he començat amb mal peu la setmana llegint ací la notícia (sóc encara un principiant, ho seguirem intentant).
Toni, torne a dirteu.Enhorabona.
Ja la llegiré , cuant eixca a la venda.
Benvolgut amic@amiga
Els darrers temps els blocs sobiranistes han proliferat a la catosfera. Creiem que ha arribat el moment de fer una trobada per tal de conèixer-nos, intercanviar opinions, coordinar-nos pel que ens sembli pertinent i, a més, passar-ho bé.
La trobada consistirà en una barbacoa en un jardí particular al centre de Terrassa, on podrem estar-hi molt bé.
T’hi apuntes?
Hem pensat de fer-ho el 14 d’octubre al migdia i tarda. En cas que fos millor el 15, ho canviaríem.
Entreu a http://blocssobiranistes.blogspot.com o envieu un correu a blocssobiranistes@gmail.com per posar-vos en contacte amb nosaltres.
Salutacions sobiranistes,
Elliot Fernandez “http://www.elliotfernandez.net”
Quico Ventalló http:// “http://tristanydepinos.blogspot.com”
I si dius que ix a primeries d’any la posaré de lectura als grups de 4t d’ESO que tinc… enhorabona de nou.
Àngel
La més sincera enhorabona, Toni! Ja feia temps que no sabia de tu, i mira per on quan n’he sabut, m’he assabentat de la notícia. Quina enveja, xè (sana!). Encara tens la mateixa adreça de sempre? m’agradaria intercanviar un parell d’impressions amb tu.
Una abraçada!
Tot el que veig son enhorabones, però cap lector (de moment) d’este llibre. Jo sóc de Catarroja, vaig a l’IES Berenguer Dalmau i este any l’ajuntament ens l’ha regalat (crec) a tot 4t d’ESO i no se si a algun curs més.
La nostra professora ens l’ha manat llegir per al 3er trimestre, i la veritat, al principi el vaig començar a llegir a "mala gana", però em vaig endur una grata sorpresa al comprovar que el llibre no està gens malament, es més, es bo i te un rerefons profund i emotiu que m’agradà molt. Des de que comença l’acció amb Aquileu, t’enganxa.
Felicitats per fer un llibre tan entretingut.
Salutacions!!
Toni, acabe de llegir l’Ulisses i m’ha semblat, tot i la rabent cruesa del tema, d’una tendresa excelsa. Has arredonit amb saviesa les poques pàgines que has necessitat per reviscolar la teva particular versió de l’Odissea. A més a més l’has sabut adobar d’una atmosfera de realisme màgic digna del Rulfo.
senzillament, deliciós; un regal per a la ment i bresca per als sentits.
Una abraçada
Francesc Mompó