Cucarella

No puc entendre l’interès de l’esquerra per participar en les eleccions europees. No sé quin benefici s’hi pot aconseguir per a la classe treballadora, per a totes les persones que han esdevingut boc expiatori d’aquesta mal anomenada “crisi”. Les institucions polítiques i econòmiques europees han esdevingut un ariet a l’assalt dels drets de les persones, contra la societat democràtica. Perquè, cal insistir a dir-ho, l’Estat Democràtic no ho és per les seues urnes —només litúrgia—, sinó per les garanties socials i la igualdat d’oportunitats que ofereix al conjunt dels seus ciutadans (i no ho fa de franc, sinó a canvi dels nostres múltiples impostos: no paguem per al sosteniment d’una maquinària política i burocràtica que legisla en contra dels nostres drets, sinó per a la gestió d’uns serveis públics que són garantia de drets socials). La Unió Europea, tanmateix, ha fet de la precarització i progressiva liquidació de l’Estat Democràtic —altrament dit “del Benestar— la seua finalitat política. Ha exigit i exigeix retallades socials, de drets, de salaris… Totes les seues institucions han actuat conjuntament contra aquests drets socials i laborals, tot convertint la Unió Europea en un espai totalitari al servei dels “mercats”, al servei d’aquest capitalisme salvatge que arruïna i desproveeix dels seus drets bàsics els ciutadans europeus, que tracta els treballadors ben bé com a bèsties de càrrega.

¿Algú creu que és possible fer canviar de rumb democràtic la Unió Europea amb la força d’uns escons? Algú creu possible trobar aliats per a un canvi de rumb democràtic i social entre l’aristocràcia política de la socialdemocràcia, o entre l’ecologisme? ¿Algú creu possible canviar “des de dins” el rumb ultracapitalista i totalitari de les institucions europees? ¿Quin sentit té, doncs, participar en els processos electorals europeus i en les seues blindades institucions quan la capacitat d’influència és nul·la? En la meua opinió, quan l’esquerra participa en les convocatòries electorals de la Unió Europea legitima la seua política antisocial.

Trobe que seria preferible la deslegitimació a través de l’abstenció activa. Crec que seria més útil convocar gran acte unitari amb les organitzacions polítiques d’esquerra de l’àmbit europeu que posara de manifest el descrèdit democràtic de la UE, que denunciara les seues actuacions totalitàries, i que feren una crida a l’abstenció activa de la població. És a dir, una crida a deslegitimar unes institucions que només serveixen el poder econòmic. Aquest poder econòmic —el capitalisme salvatge dels mercats, dels bancs, de les multinacionals— per al major benefici del qual la classe política europea no ha dubtat a malmetre els drets socials i la prosperitat de la majoria de les persones. Avui la Unió Europea representa un projecte polític totalitari. Si l’esquerra participa en les seues eleccions, legitima la seua finalitat política, és a dir, les seues mesures antisocials i les seues inalterables regles de joc. Crec que seria més positiu fer d’agent actiu des de l’exterior de les institucions de la UE que participar-hi com a comparsa legitimadora dels seus excessos antisocials, antidemocràtics. Per derrocar la dictadura, cal insistir en la deslegitimació democràtica.