El professor Antoni Ferrando,
membre de l’AVL, firmava el passat divendres 8 d’abril un article al periòdic
Levante: Per una llei de llengües de
l’Estat. L’article demana que la Constitució espanyola “reconega
l’existència de quatre comuntiats lingüístiques al si de l’Estat, totes quatre
en condicions d’oficialitat estatal, i no merament autonòmica”. Quatre
comunitats lingüístiques, les quals, a banda de l’omnipresent espanyol, por el justo derecho de conquista, són
el gallec, l’eusquera i el català (“valencià en l’àmbit administratiu
valencià”, Ferrando dixit). I demana, l’acadèmic a sou, que aquesta llei
estatal “sense questionar les competències de cada comunitat autònoma bilingüe,
determine quines són aquestes llengües, quina la delimitació precisa de la
comunitat lingüística corresponent (ja que en tots tres casos, el domini
lingüístic de cada llengua és compartit per més d’una comunitat autònoma),
quina és la seua autoritat normativa…”
Ara cal preguntar-se si professor
Ferrando és d’aquest món o ha vingut a festes. Sembla ser que no recorda o no
vol recordar l’afer Moratinos. El ministre espanyol va deixar ben clar que
“jurídicament” valència i català són llengües distintes, “legalment” ben
diferenciades. Per tant, si fan una llei de llengües ens fotran amb la
legalitat vigent: la que determina que són cinc les comunitats lingüístiques
legals, perquè “jurídicament” el valencià és diferent del català. I això és
així d’ençà que va ser aprovada la Llei de Creació de l’Acadèmia Valenciana de
la Llengua, de la qual és membre de nòmina el professor Antoni Ferrando. Què creu
el professor Ferrando que dirà aqueixa llei de llengües sobre quina ha de ser
l’autoritat normativa del valencià en l’àmbit administratiu valencià? Dirà,
òbviament, que és l’AVL. Què passarà si, aprovada i promulgada aqueixa llei de
llengües, es determina allò que ja s’ha fet avinent, que català i valencià són
legalment llengües diferenciades? Potser que tormen a sentir moltes veus
escandalitzades, intel·lectuals de pa sucat amb oli esgarrant-se les
vestidures, tots ells, però, col·laboradors, actius o passius, en la
fragmentació del català. Qui siga lladre, que siga valent, que en
espanyol vol dir “a lo hecho, pecho”. Tanmateix, que siguen per una
volta en sa vida honestos i coherents i, per favor, no compliquen més el ball.
I remate la garba amb un seguit
d’interrogants. El professor Ferrando signa el seu article com a Catedràtic de
Filologia de la Universitat de València i membre de l’AVLl (sic). De quina
filologia? Catalana? Valenciana? Finlandesa? Por o vergonya? O molta por però
molt poca vergonya? Per què el professor Ferrando omet que és membre de la
Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans? Por, vergonya, “prudència”? Què passaria si la llei de llengües
determinava el que ja és un fet evident, que per al valencià l’autoritat
normativa és l’AVL i per al català és l’IEC? Potser el professor Ferrando
hauria de triar a quina “autoritat” lingüística li ha de retre respecte. Prou
de jugar amb dues baralles.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Óscar
Estàs calentet amb el tema de la llengua i molt "especialment" amb l’AVL. Jo tampoc no deixe de pegar-li voltes al nano. És un tema que em preocupa i m’inquieta. D’una banda, preferisc que estiga gent que sap molt de llengua dins de l’Acadèmia (això no ho pots negar), però, d’altra banda, em bull la sang quan pense en la de diners que cobren, l’ambigüitat amb què juguen i, sobretot, la quantitat de coses que es podrien fer amb aqueixos diners per fomentar-ne l’ús… Una pena
P.D. Sabies que l’altre dia, als cines Albatros, en el cicle de cinema en valencià, les cues van ser molt llargues i molta gent va haver de veure-la amb subtítols en castellà?