Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
L?editorial d?Air Berlin destil?la nazisme
La resposta a
l’editorial del directiu d’Air Berlin està creant alguna polèmica. No tothom
està d’acord a vincular el nazisme amb la companyia. Vicent Partal s’hi ha
repensat i ha llevat la fotografia del seu post. L’amic Borinotus pensa
que no són nazis, sinó mal informats. Si és per ajustar la cosa al feixisme que
patim de més a prop, jo he proposat en un comentari al blog d’en Partal que
canvien l’esvàstica pel “yugo y las flechas”.
Jo no vull entrar en
polèmica amb gent amiga i sensata, però estic convençut que el pensament que
destil·la Joachim
Hunold en aqueixa polèmica editorial, i que té el suport de la
responsable de premsa de la companyia a l’Estat espanyol, Ana Baschwitz, és
d’un nazisme de manual, bàsic com si diguérem. Si li rascàvem més la corfa,
potser li’l trauríem tot a l’aire. En el comentari al post d’en Partal, ho he
raonat d’aquesta manera: «L’actitud del
directiu d’Air Berlin és el d’una persona intolerant, convençuda, com el nazisme, que hi ha races
superiors i inferiors, i llengües superiors i inferiors. En la seua editorial
ell verbalitza aquesta convicció: l’espanyol és una llengua superior al català,
per tant, segons ell, és just eliminar el català, perquè les races inferiors, i
les llengües i les cultures inferiors s’han de sotmetre a la voluntat de les
superiors. Nazisme pur i dur.»
La resposta a tot plegat per part de les “nostres”
autoritats em sembla fluixanga. Com sempre, tornem a fer-nos perdonar la vida
davant un qualsevol pinxo indecent. Atès que no som una nació independent no
podem cridar a consultes el nostre ambaixador i crear una crisi diplomàtica. La millor informació
que poden rebre aquests “desinformats” no és que som gent que de tan educada
semblem pusil·lànimes. De tant en tant va bé cagar-se en la puta mare que ha parit
a algú. Perquè no ens prenguem pel que
no som. O és que potser ho som…?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La veritat és que l’home peca d’una desinformació malicciosa, perô una persona & la seua posició deuria haver-se callat tals opinions, si més no, pel bé de l’empresa que regenta; ara, a lo millor es pensava qu’escriguent-ho en alema’ no ho anãem a entendre i ahí és a on ha errat, pensan’-se que tots són tan ignorants com ell, el molt Arschloch…
P.S: ja teniu un adjettiu pâ amollar-li si algun dia vos el trobeu de cara!
O tots els feixismes van coll (però això és massa obvi).
Ara, part de la culpa és nostra, dels catalans, de seguir la mania traïdorenca dels castellans de dir-ne del castellà “espanyol” com si a Espanya, Hispània, Ibèria, Península Ibèrica, etc., com si el nom geogràfic que és de tots, només fos d’ells. Ens l’han robat, d’acord; però això no vol dir que ens l’han robat amb la nostra acquièscencia. No hem de permetre enlloc del món que el castellà continuï robant el nom d’espanyol. Hem de dir, el català és un idioma més espanyol que no el castellà, almenys és molt més ric i eufònic, i antic, i espanyol, etc. El basc és tan espanyol com el castellà. El portuguès és tan espanyol com el castellà, etc. L’error és d’acceptar que el lladre es quedi amb el robat pels segles dels segles sens que ningú mai gosi oposar-se – i ho hem de fer ferotgement i sens descans – a llur robatori.
…però pels pocs contactes que he tingut amb ells, sembla que encara els dura el ramalazo nazi. Tinc una companya de feina alemanya que, per a més INRI, també és de Baviera, com el personatge de la foto. No entenc, i li toca molt els ovaris, que parle en valencià. Damunt, gairebé per culpa d’ella no em puc expressar en valencià a la feina: ella no l’entén. Damunt li he d’ajudar amb els dubtes que té en el seu curset de castellà… Ella diu que ells també tenen el Bavar, però sembla no voler entendre que això és un dialecte de l’alemany i que no té cap “rang” oficial. Li he explicat que ací també hi ha dialectes del castellà, com l’andalús o l’extremeny, i que no tenen caràcter oficial. Diu que no pensa aprendre valencià en sa vida. En converses privades, li he intentat fer vore tota la història d’imposicions i prohibicions que ha patit la nostre llengua. Però ella té igual! Li he dit que s’ha de respectar la cultura local, i més si és la que està més putejada. I ell diu que el valencià no li serveix per a res i que costa molt aprendre una llengua…
També recorde com, en una antiga feina en la que havia de tractar amb molta gent al llarg del dia, durant l’estiu, i molts d’ells estrangers… jo, que sempre solia expressar-me exclusivament, només vaig tindre unes paraules amb uns clients… d’Alemanya!! Que tampoc no entenien per què parlava jo en valencià i també em deien que ells tenien dialectes…
En fi, que sí, que els donen molt per cul, redéu!
Dient-li estúpid el definim.
Més coses: Intentar acabar (o relegar a àmbit domèstics i folklorics) amb llengües minoritzades és una característica dels nazis i feixistes diversos….però no només d’ells. Això ho he vist amb socialistes, comunistes, liberals,…..És una qüestió sociològica més que política. D’aqui ve el que deia al meu post de la perillositat de dir “nazi” a tot el que no ens agrada. Desvirtuem el significat i el fem servir perquè fem cas d’un tòpic injust tal com ho fa l’home aquest amb el català. (Si en lloc d’alemany fos finlandès que hi diriem? Ho esmento perque un capitost crec que de Nokia va fer fa uns anys unes declaracions semblants quan se li va demanar que fessin mòbils en català. Es va fer una queixa a la companyia sense cap més afegit polític o ideologic)
D’altra banda cal dir una cosa és ser educat i una altra cosa és abaixar-se els pantalons. Ni se quina és la reacció de les nostres autoritats però hauria de ser contundent i alhora assenyada (No poden caure en un simplisme adolescent) .
Una idea: Perque no intenten convèncer els mitjans de comunicació alemanys que tinguin corresponsals no només a Madrid sinó també als PPCC (De cara al que ells els pot interessar, sobretot a Palma i Barcelona)? Així potser tindrien una visió més àmplia del que passa per aqui.
No se, suposo que amb la Buchmesse algun contacte havien de fer. De fet per això van anar, no?
P.S.: Un honor per a mi que em tractis d’ “amic”