No són per casualitat les
declaracions de Joan Ignasi Pla tan a la vora del blaverisme. A ran del darrer
dictamen de l’AVL, Pla ja va declarar-se afí a la paranoia de l’espanyolisme
profund quan va afirmar que aquest dictamen permetia “plantar cara a
Carod-Rovira y a ERC“. Ahir mateix (cliqueu el comentari que va enviar en Pere
a l’article anterior), el periòdic Levante es feia ressò d’afirmacions
secessionistes prou més nítides: “Los
valencianos hablan valenciano y los catalanes catalán” “Los valencianos no admitiremos nunca que nos
digan qué es lo que hablamos“. Avui,
el mateix periòdic analitza aquestes afirmacions. Caldrà recordar que quan el
PP va arribar al govern de la Generalitat Valenciana el PSPV-PSOE ja havia
deixat unes ratlles fetes, que va continuar-les i aprofundir-les Eduardo
Zaplana. No pot sorprendre, doncs, la connivència entre el PSPV-PSOE i
l’espanyolisme més ranci, fins i tot el més ultradretà. En els tretze anys de
govern socialista a la Generalitat Valenciana (1982-1995) no es va donar mai cap
explicació oficial sobre la violència i el terror que va viure el País Valencià en
els primer anys de la transició. Si va fer-se alguna investigació sobre les
bombes i les agressions del blaverisme ultradretà (valga la redundància), mai
no es va fer pública. El PSPV-PSOE va oferir total impunitat als instigadors d’aquell
terrorisme. Per què? Chi lo sa. En
qualsevol cas, ja he dit que no pot sorprendre la connivència entre uns i
altres, entre Joan Ignasi Pla i l’antic falangista García Sentandreu, líder del
partit ultradretà Coalición Valenciana. L’edició en paper del periòdic
quinzenal L’Avanç inclou un interessant reportatge amb fotografies en què els
dos personatges mouen conversa amistosament, com dos bons amigatxos polítics.
No són per casualitat, oi?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No hi havia pensat. De tota manera, haig de dir que la política del Psoe (Pla a banda) amb la llengua no m’ha agradat gens d’un temps ençà. Les declaracions aquestes de Pla crec que deceberen a molta gent, era una oportunitat única perquè els "socialistes" (espanyolistes, per descomptat) s’hagueren desentès —com a mínim— de tota aquesta farsa lingüística que ens volen fer empassar gent que no té trellat ni forrellat.