Cucarella

Fernando Giner, diputat autonòmic valencià, anticatalanista furibund, o siga botifler a matar, va dir l’altre dia que això de la filologia és una “pseudociència”. I ja tenim el burro en l’herba.

Val a dir que el personatge en qüestió és diplomat en Magisteri –Caga’t ja, Martorell!–. Cal pensar que deu ser un incondicional del menistro Wert, partidari, doncs, de recuperar la “ciència” i l’essència d’El Parvulito i que la tríada nacionalcatòlica torne a presidir la paret principal de les aules: el Cosí de Rivera, el General Issimo i el Santocristo Gros. També podem pensar, en conseqüència, que Fernando Giner amb la llei Wert no hauria tingut beca; per falta de nota. Tanmateix, no li feia falta, puix que segons que tinc entès a sa casa tocaven dinerets i podrien haver-li pagat un tour per totes les universitats d’Espanya fins que el xic s’haguera tret la carrera; la que fóra. Coses que podien i poden fer els fills de rics, en temps de Franco i en temps de Wert, encara que siguen més burros que Tacó i més inútils que Pota.

Va ser alcalde de Vallada i president de la Diputació de València, reconeguda palestra de bocamolls i deficients culturals profunds. I èmul de Don Carlos Fabra. Perquè si aquest ha construït amb diners públics un aeroport sense avions, Giner volia construir una drassana i un parc de contenidors en el terme del seu municipi, Vallada, que es troba a vora 80 quilòmetres de la costa: La Mar de Dins, es deia aquell l’invent. La notícia de la seua futura construcció anunciava que tindria un milió de metres quadats, que s’emplaçaria a Vallada de cara a la Copa Amèrica i que tindria una zona de reparació i manteniment de vaixells… Que t’ha paregut, morrut!

Si passeu per l’autovia A7, a l’altura de Vallada encara hi veureu algun panell descolorit i rovellat que anuncia aquell despropòsit: Valpark, que és com el rebatejaren després. Perquè el projecte a la fi va quedar en un fracàs. En un fracàs o forat econòmic per a l’erari públic, l’autonòmic i el local, perquè l’ajuntament de Vallada està arruïnat per culpa dels litigis per les expropiacions. Sense oblidar, és clar, les acusacions, tan típiques en aquests casos, d’afavorir familiars i acostats que hi feren un bon negoci i ara busca qui t’ha pegat.

Pardals de l’Albufera com Fernando Giner són els qui s’unflen el pit i bramen com a jónecs, o com a rucs, allò de «para ofrendar nuevas glorias a España!!!». Anticatalanistes furibunds. Perquè l’anticatalanisme representa la més genuïna senya d’identitat dels deshonrats valencians (Giner, Cotino, Rus, Castellano…), espanyols a tota ultrança.

Ja ho sabeu, doncs, que si Fabra és el de l’aeroport sense avions, Giner és el del port de mar a 80 quilòmetres de la costa. Surrealisme? No: estratègies de la corrupció.