Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
El pacte lingüístic valencià: una vulgar i miserable rendició
No sé si algú recorda que fa alguns anys al
País Valencià Pujol, Zaplana i alguns intel·lectuals i polítics valencians
signaren allò que van denominar, amb bombo i platerets, “el pacte lingüístic”,
i amb el pacte “la pau lingüística”, i amb una cosa i l’altra l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua.
Ricardo Costa (parentesi: «Mi padre es de Castellón, mi madre de Tarragona; y, para no liarnos, en
mi casa hablábamos todos en castellano») li amussava l’altre dia els gossos al
novell secretari general del PSOE valencià, Jorge Alarte (parentesi: «Se jacta de ser bilingüe -y lo
es- pero a la hora de contestar a las preguntas escoge el castellano»). Li’ls
amussava a conseqüència d’una esmena pactada entre el PSOE i ERC per fomentar
el català al País Valencià.
Al periòdic Las Provincias, la notícia diu que Ricardo
Costa «consideró “gravísimo” que “el PSOE haya pactado una
enmienda con ERC para destinar 300.000 euros a fomentar el catalán en la Comunitat Valenciana”,
y recordó que el grupo parlamentario popular “va a votar en contra” y
a “presentar una enmienda pidiendo que esos 300.000 euros se destinen
precisamente a fomentar el valenciano y no el catalán”».
Aquesta mena de saraus, amb aquest llenguatge
agressiu i blaverot, són idèntics als que ja armava el PP abans del pacte, la
pau, l’AVL i tota la mandanga. De fet, els va armar durant el pacte i els ha
armat fins al dia d’avui. Aleshores, algú dels qui va signar allò em pot dir en
què consistia el pacte, quina pau pactaren? Quins silencis, quines mordasses?
Pujol, Lapiedra i companyia en donaran algun dia explicacions?
Potser hem de concloure, a la vista dels
fets, que no pactaren cap pau, sinó una vulgar i miserable rendició.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola, toni, t’escric per un tema diferent al de l’article que has publicat. Com que fa mesos vas escriure aquí un article on et queixaves de la falta d’escritors valencians joves, et comente que he vist a internet que un castellonenc de 31 anys ha guanyat el fiter i rossel de novel·la.
Res, només era això. Fins una altra.
Els traïdors callaran. I si parlen (com el venut Pujol), ho fan per a fer fum i amagar les traïdories. Només fent-los esternudar al segó (o a les serradures) callaran amb tota raó. [Esternudes al segó quan et tallen el cap; ah, és que encara m’enyore dels anys daurats de la revolució – inacabada).