Insistirem a dir que la defensa de la unitat del català no rau a fer-ne la declaració de pertinença d’un diasistema comú. Si hom defensa la diferenciació, els camins separats, ha d’assumir les conseqüències que se’n deriven. Posem per cas aquesta que denunciava dijous passat Sergi Belbel a València:
«El director del Teatre Nacional de Catalunya, Sergi Belbel, va criticar l’absència d’obres catalanes en els teatres valencians.”Fa anys era una pràctica molt normal que els qui fem teatre en català vinguéssim aquí, igual que els autors valencians portaven les seves obres a Catalunya. No sé què ha passat però, des dels anys noranta, això es va acabar“».
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El secessionisme lingüistic pot ser esdevé de no diferenciar el català del valencià.
Si els valencians ja fan teatre català, per a què collons volem els catalans?.
Això als temps de la república i més abans no passava.
anònim. La qüestió no era el que passava quan hom constata que al País Valencià no hi ha interès per les obres fetes al Principat i viceversa? O potser és que es fan programacions idèntiques i això ja invalida l’intercanvi? Què avorrit i avorridor tot plegat.
A poc a poc, anirà perdent les relacions entre els països germans i el País Valencià es convertirà en Comunidad de Madrid II.
La nostra llengua es convertirà per a sempre en dialecte del castellà. Els xiquets preguntaran al professor espanyolista sobre el origen del valencià i ell els contestarà: “la lengua valenciana era la lengua de los catalanes quienes poblaron en el reino de Valencia gracias al nuestro rey Jaime I. Despues se unieron con Castilla y las dos lenguas, catalana y castellana, se convirtieron en español, la bella lengua de Cervantes”.
Fins i tot, sens dubte, tots els feixistes, tant el PP com el PSOE y altres partits espanyolites i blaveristes (España2000, UV, etc.) saben que el valencià i el català són les mateixes llengües, i ens destrueixen culturalment fins que la nostra llengua desaparega en la nostra terra.
Les companyies
tenen molta culpa d’això. No carreguem només la culpa als polítics. Visc a
Alacant i estic farta de vore companyies catalanes actuant en castellà. Alacant
entra dins els circuit de Múrcia, i per tant, s’actua en castellà. Els
programadors alacantins demanen l’obra en castellà i elles mut. Les companyies,
potser, s’haurien de negar a actuar en castellà. Però ai, la pela es la pela,
ja ho sabem. La Muestra
de Autores Contemporaneos n’és un exemple. La Muestra de Teatro Amateur,
un altre. La Programació
del Teatre Principal, també. I fins i tot l’Arniches, de la Generalitat, programa
sessions en castellà de companyies que a València han actuat en castellà dies
abans.
Exemples concrets: a
la darrera Mostra de Mim de Sueca, la
Fura va fer l’obra en castellà; el senyor Benet i Jornet (a
qui admire profundament, alerta) va fer la inauguració oficial de la Muestra en castellà…
En voleu mes?
Encara podria seguir, i donaria fins i tot per a un estudi llarg. Considere que
no nomes és una qüestió de secessionisme, hi ha també una qüestió econòmica
important. A me´s, les sales s’omplin a menys de la meitat quan es programa una
obra en valencià. Seria bo que tothom assumira la seua part de responsabilitat.
El nom provincià de “valencià” ha fet molt de mal.
Cal ridiculitzar-lo pertot. I sobretot a indrets de la Catalunya Sud – que és la que cau a migjorn de la Catalunya Central – que és la que cau al migjorn de la Catalunya Nord – cal ridiculitzar el nom provincià de “valencià” arreu, dic…
I sobretot a indrets de la Catalunya Sud que no són precisament a la “província” de València, que és on es deu parlar això tan ridícul de “valencià”…
O és que a Alacant es parla l’alacantí, l’elxà a Elx, el castellonenc a Castelló…
I així fins al vòmit?
Cal deixar d’ésser ridículs!