Cucarella

En la política valenciana qui no suma se n’ix. Mireu quin cas com un cabàs: enmig del tifó Gürtel, Carlos Fabra, capolavoro del PP a la “província” de Castelló, ha afirmat que ell sap com i qui és el responsable del finançament del PSOE. Alerta, doncs, que amenaça d’espampolar amb quina corretja es lliga el PSOE els pantalons. Si la merda aflora, n’hi haurà esguits per a tots.

Fabra ha canviat d’estratègia. Ja no defensa la transparència dels comptes del seu partit ni la innòcencia dels càrrecs imputats. S’estima més traure pit i dir que tothom fa com ells. Pretén el pecador la comprensió i el perdó dels pecats, no des de la contrició i el propòsit d’esmena, sinó des de l’argument que no és ell a soles qui peca, que el pecat forma part del costum. No nega el delicte comès, el justifica acusant que tothom és delinqüent. Ah, bo! Aquesta excusa –de mal pagador– exemplifica a la perfecció la coneguda sentència popular que diu que creu el lladre que tots roben.

Alfonso Rus, llevat que no ha tingut les entropessades que té Fabra amb la justícia (excepte per haver dut la seua aversió a la cultura a l’extrem d’insultar els mestres i voler-los rematar), és de la seua mateixa escola. En més d’una ocasió li hem sentit justificar el seu pecat amb l’excusa del pecat dels altres. Com si per això el seu i els dels altres deixaren de ser pecats, o presumptes delictes.

Fabra i Rus es perpetuen en la política a la manera dels cacics. Fabra, que ja ni es preocupa de dissimular-ho, se’n desvania fa uns mesos: «Ni sé la gente que habré colocado en 12 años. Ni sé. Yo no sé la cantidad de gente que habré colocado en 12 años, no lo sé. Pero entre Penyeta, Hospital, Instituto de Promoción Cerámica, Escuela Taurina, la Diputación, el puerto, ni sé. Tonterías» «Porque el que gana las elecciones coloca a un sinfín de gente, asesores, secretarios, directores generales, subdirectores, subsecretarios, asesores de los consellers, directores territoriales, secretarias de no se qué y con las oposiciones puedes meter a uno o dos ayudantes. Y toda esa gente es un voto cautivo. Ése es un voto cautivo, que lo tengáis muy claro. Supone mucho poder en un ayuntamiento, en una diputación.»

Alfonso Rus, alcalde de Xàtiva per abassegadora majoria absoluta, i càrrec homònim de Carlos Fabra a València, practica també aquestes reprovables martingales a l’ajuntament de Xàtiva. Excepció feta d’oposicions a policia local, fa almenys 15 anys que no se n’han convocat per a treballadors municipals. Fet i fet, es calcula que el percentatge de treballadors que han accedit al seu lloc de treball sense haver passat per la preceptiva i democràtica oposició és del 60% del total de la plantilla municipal. Això són molts favors que se li deuen. Molta família sotmesa al vot captiu. És així com s’aconsegueixen i s’expliquen algunes victòries electorals. I potser seran victòries democràticament “legals”, però no legítimes. No debades el caciquisme està considerat com una forma de corrupció.

Article publicat avui a l’edició comarcal de LEVANTE-EMV

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!