Som 10 milons!, han afirmat alguns mitjans, segons que diu un estudi de l’IEC, i polítics i intel·lectuals i filòlegs, tots exultants, o gairebé, han perdut l’alé i l’oremus enarborant unes estadístiques que proclamen que tal percentatge el parla, tal altre l’entèn i un altre tal el llegeix i fins i tot sap escriure’l. Escriure’l, cavallers! Escriure’l! El vigor creixent del català l’avalen les estadístiques! Hem fet el cim!, segons com deia aquell antic eslògan.
Tanmateix, pocs mesos arrere una altra estadística apuntava que el consum cultural en català és, en realitat, el d’una població de poc més d’un milió d’habitants [no he pogut recuperar la notícia per a enllaçar-la].
I és que tenim un mercat cultural tan fragmentat com l’espai informatiu. Som minifundistes. De pensament cirscumscrit, acotat, limitat: autonòmic, o siga, una mica més que provincial. No debades, com ha palesat Media.cat, per als mitjans “nostrats” para més lluny Perpinyà que no Galícia. Els interessa més la notícia de Galícia o de Torrelodones que no la de Perpinyà. I qui diu Perpinyà diu Alacant, València, Calaceit, les Useres o Maó. Avui dia encara, quan ens sentim en qualsevol dels nostres dialectes, ens sonen estranys, aliens. No obstant som capaços de contar acudits imitant l’accent d’un espanyol de vora Màlaga o d’un mañico de vora Saragossa.
Mireu de trobar a les lliberies del País València les novetats editorials de nord i mar enllà. I si les coneixeu, de revolar per la xarxa mundial, encomaneu-les al vostre llibreter. Ara bé: carregueu-vos de paciència, que les porten en carro de nord enllà, i en barques de rem si les han de dur de l’altra banda del mar. I viceversa, que diríem.
Som deu milions només per a l’estadística. No hem construït un imaginari comunicatiu propi, ni cultural tampoc, d’aquest abast, ni de lluny. I pel que fa al lingüístic, es consoliden els àmbits i les ambicions regionals. De germans passàrem a cosins germans, i ara amb prou faenes ens tractem com a veïns de paret mitgera.
Això dels deu milions, doncs, és tan enganyós com la velocitat contractada de la connexió a internet: t’ofereixen i pagues com a deu megues, però navegues a la velocitat de només un. Deu megues. Deu milions. Una enganyifa. Dues.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs posem-nos-hi. Passem a l’acció. Construïm-lo. Fem-ho. Som 10 milions.