De/construccions
19 de juny de 2014
0 comentaris
D’aquesta aigua no en beuré. Qui ho deia, que no es pot dir mai, eh?
D’aquesta aigua no en beuré. Qui ho deia, que no es pot dir mai, eh?
Quan Mar Ametlla va saber que l’horari que ens marca cada dia l’havia manat Franco als anys 40 per complaure el govern nazi, va decidir rebel·lar-se. Havia llegit que la nostra hora hauria de ser la del sol, la mateixa que la del temps universal coordinat, UTC. La que regia, a més a més, els
Mentre estan fent unes reformes a una casa, uns obrers maten per accident la mestressa. Cau un totxo, una clau anglesa, o un pot enorme de pintura… La dona és de mitjana edat, elegant i senyora. Un dels obrers, el capatàs, embogeix en veure què ha passat, o què han fet, i vol “ressuscitar” la
Comparteixo un petit fragment d’una obra de teatre que he escrit sobre un poderós polític del segle divuit francès, Anton de Sartine, cap de la polícia de París i després ministre de Marina. Personatge ambiciós i tèrbol, una mena d’antecessor del famós Fouché, Sartine encara conserva una certa popularitat a França, on apareix com a secundari de luxe
Quan el savi vol que li mirin el dit, assenyala la lluna.
És el conte de mai acabar. De mai acabar. De mai acabar. De mai acabar. De mai acabar. De mai acabar. De mai acabar. De mai acabar. De mai acabar. De mai acabar. De mai acabar. De mai acabar. De mai acabar. De mai acabar. De mai acabar. De mai acabar. De mai acabar. De
Des del cim de la Pica d’Estats, ho veu clar: Catalunya no és un país petit. És com si algú hagués arrugat el mapa d’un país més extens, i pla, fins a fer-ne una bola de paper.
No et tabalis. No via preparat re, però si ara riben les teves migues els hi faré un dinar senzill. No em curan les nells per’xò. Una ros –qu’és bona, la rosseta!– unes manides per companyar, i per cabar, vellanes i, d’això, com s’ha de dir, nous o anous?
Doncs dimarts, a l’hora de sopar, em truquen d’urgència per arreglar una fuita d’aigua. Ja sabeu com m’emprenyen les trucades a deshora. Però la feina és la feina. L’avaria era en un casalot de la part alta. El conserge que m’obre i em deixa sol en aquell soterrani. Una antiga cuina, pel que semblava. L’home
Obra de teatre no estrenada, sobre el món de la televisió i la teleporqueria. Volia que fos una mena de La ronda, d’Arthur Schnitzler, però canviant una malaltia del segle dinou, la sífilis, per una altra del segle vint-vint-i-ú, que no sé com anomenar, però que segur que afecta el cervell. De tota manera, no
Primer acte d’una obra de teatre, “vodevil solidari” sobre el món de les ONG, estrenada a Torredembarra el 29 de maig del 2004. Si la voleu representar, o llegir-la sencera, només cal que m’envieu el vostre correu en un comentari, que no publicaré, i us la faré arribar. Humans i diversos Carles Marquès VODEVIL SOLIDARI
Fa més de tretze anys, vaig escriure una obra de radioteatre per a Catalunya Cultura, ‘Ningú t’estima tant com jo’, que es va estrenar en aquesta emissora el 24 de juliol del 2000, dins de l’espai Maleït telèfon. Aquest dramàtic el van interpretar Francesca Piñón, Mingo Ràfols, Dolors Martínez -directora del programa i dels espais
Text que vaig escriure el juliol del 2008 per a un taller d’escriptura teatral amb l’autor i músic francès David Lescot, dins de l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett. L’exercici, escrit a partir d’unes normes (de repeticions, d’associacions de paraules i frases…) que ens demanava Lescot, és un intent d’escriure des de dins de la
L’editorial Cossetània ha publicat el llibre KM 11, amb relats d’Isaac Albesa, Enric Alfonso, Lali Cambra, Cristina Clemente, Joan Martí, Toni Orensanz, Joaquim Queralt, Jordi Roca, Roger Roig, Lluís Simon, i jo. Si no podeu esperar a comprar-lo, us ofereixo el principi del meu conte, titulat Un regne sense nom. Ja és així, sense punts ni comes, no és