Republicans i Independentistes

ERC necessita aprofundir tres valors per a esdevenir una organització política majoritària: UNITAT, DIÀLEG I LIDERATGE

Al llarg d’aquesta llarga campanya, he anat veient el posicionament de la resta de candidatures al respecte. El que he vist ha refermat la meva posició inicial: l’única candidatura que defensa realment la unitat, que aposta per un partit construit en el diàleg i que té lideratges polítics forts és, clarament, la candidatura d’ERC-Futur, la candidatura de l’Ernest Benach i en Rafel Niubò.

1. Unitat

Una candidatura va escriure l’Informe Rubicó. Les autoanomenades candidatures crítiques aposten per fer foc nou i substituir el que ells consideren una direcció caduca i uns líders acabats.

L’única candidatura que ha fet una aposta pública, concreta i compromesa, per la unitat del partit ha estat la candidatura d’ERC-Futur.

L’única candidatura que ha parlat, parla i parlarà amb tothom, des de la seva posició, ja sigui guanyadora o no, és la candidatura d’ERC-Futur. N’hi ha d’altres que, si guanyen, impossaran un model de direcció i vetaran una part del partit. N’hi ha d’altres que, si perden, marxaran cap a casa, com si el partit no anés amb ells.

2. Diàleg

Tots els punts de vista que manifesten les 4 famílies del partit tenen el seu espai, en el gran diàleg d’ERC. Tots els parlaments són ben rebuts. La nostra candidatura proposa un president, Ernest Benach, que sempre s’ha caracteritzat per la seva visió de la política com un diàleg permanent, tal i com posa en pràctica des de la Presidència del Parlament. Seguint les altres candidatures m’he cansat de sentir monòlegs, alguns d’ells amb una estructura clarament religiosa i d’altres, simplement, buits de propostes i de bones idees.

3. Lideratge

Un lideratge polític potent ha d’aplegar en una mateixa persona 3 condicions: el lideratge ètic, el lideratge de les idees i el lideratge orgànic. I gosaria afegir una quarta, el sentit de responsabilitat respecte els teus, respecte a la gent del partit o, en un sentit més estricte, respecte a la gent que comparteix una certa sensibilitat amb tu.

No parlaré del lideratge ètic. Només vull dir que no tots són iguals en aquest aspecte.

El lideratge de les idees, claríssimament, està en el nostre costat. La Gent d’Esquerra ha copiat durant la campanya bona part d’elles. Aquesta mateixa nit, Joan Puigcercós reivindicava també la idea del cens d’electors davant la militància del Casal Josep Irla, a Horta, com si fos pròpia… La gent del Reagrupament no han copiat cap idea, però sentint-los m’ha envaït una sensació de total i absoluta equivocació. Si tenen raó, m’he equivocat completament de partit a l’hora de militar, fins i tot m’he equivocat en el nom, es veu que ara es diu Euskadiko Esquerra… Sense negar errors polítics i de gestió de l’actual direcció, sentint a Joan Carretero i els seus tinc la sensació que l’única idea que tenen és la de la purificació pel foc. Finalment, la gent d’Esquerra Independentista ens fa un discurs més elaborat, guarnit amb intel·lectuals de prestigi imparable, però massa empeltat de simplisme i d’ingenuïtat. A part de l’apelació permanent al milió d’independentistes que hi ha al país (i que està clar que, si hi són, no ens voten) i a la necessitat de convocar manifestacions i consultes ja mateix, no he sentit cap proposta digne de ser anomenada així en boca dels dirigents de l’Esquerra Independentista.

I el lideratge orgànic, clarament, l’ha exhibit en Rafel Niubò. La resta d’aspirants a Secretari General han desenfocat totalment el seu paper, frisosos com estaven de jugar en una lliga diferent, més “noble” que no pas la de dedicar-se a fer partit, a “picar pedra” i a “aixecar pared”. Ni en el debat, ni en cap intervenció pública o en mitjans, he sentit quines propostes tenen els candidats Ridao, Bertran o Carandell per a millorar l’organització, per a resoldre els problemes reals de les seccions locals o de les federacions territorials, per a crèixer en militants i en penetració social. De fet, fa molt de temps que no m’he trobat a algunes d’aquestes persones participant activament en cap acte públic, en cap equip de treball, de les darreres campanyes electorals, catalanes, espanyoles o municipals.

Finalment, el lideratge és cohesió amb els teus, estar amb ells a les dures i a les madures, “estimar-te’ls” i establir-hi lligams, complicitats. Com voleu que confiï en alguns candidats que manifesten que no se senten il·lusionats per a aspirar al càrrec, que ho fan perquè els ho han demanat, una mica per obligació. O d’altres candidats que em diuen que sí, que volen manar però que, segons com, voldran manar en un altre lloc o, depèn de com vagin les coses, plegaran i ens tornaran a deixar “tirats”. O d’altres candidats que manifesten que ells no són líders, ni volen ser-ho… Doncs, companys, teniu un problema: no voleu ser líders i, en canvi, tenia al darrera molta gent que us segueix. Potser descobriran que, al capdavall, no estan seguint a ningú…

En el meu cas, sé que en Rafel Niubò i l’Ernest Benach són líders dels de veritat. Són líders ètics, claríssimament, capaços de sacrificar-se personalment pel col·lectiu, posant-se al servei d’un projecte compartit, des de l’honradesa i la sinceritat. Són líders de les idees, amb el programa més complet, innovador i radicalment creatiu, amb propostes que ningú més ha estat capaç de fer, ni tan sols d’imaginar-se (TVERC, la universitat d’Esquerra, el casal de la República, les primàries, el cens d’electors, l’assemblea nacional electrònica i tantes altres). Són, també, líders orgànics, tant un com l’altre han demostrat la seva capacitat liderant a nivell local i regional l’organització del partit, amb una llarga trajectòria plena de fruit i d’èxits.

Però, sobretot, l’Ernest i el Rafel són líders perquè s’estimen els seus. S’estimen el partit. S’estimen la seva gent, sí, la gent d’ERC, la gent d’Esquerra. I, per això, mateix, han apostat per la UNITAT, la RENOVACIÓ i la construcció de l’ERC del FUTUR.

Més enllà del que passi el dia 7, – i no dubto que tindrem un resultat excel·lent-, més enllà de que guanyem el present, la nostra candidatura ha guanyat, sense cap mena de dubte, el futur d’ERC, el futur del partit.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!