Els lèmings són simpàtics rosegadors que habiten en zones properes al cercle polar àrtic. Aquests animalons, cada 4 anys, inicien un pelegrinatge que els empeny en massa a saltar dalt a baix d’uns penya-segats. I moren a milers. La naturalesa és sàvia i, d’aquesta manera, els propis lèmmings autoregulen la seva població.
L’Esquerra Independentista sembla condemnada a un comportament similar? L’única diferència està en la durada dels cicles? De l’Hortalà al Colom, 8 anys. Del Colom a la imminent hecatombe, 12 anys.
Serem capaços d’evitar les pulsions autodestructives? I si estem condemnats, podríem allargar el proper cicle a 16 anys? O a 20?
La militància i els simpatitzants i electors d’ERC estem passant una de les pitjors setmanes dels últims anys. A part de patir una davallada contundent en les darreres eleccions generals, no hem tingut ni temps per a païr-la, que part dels nostres líders han decidit obrir el ball de bastons de la lluita pel poder en el proper congrés nacional.
El nostre partit està format per persones provinents de diferents tradicions i sensibilitats, des del republicanisme fins al socialisme dogmàtic. De fet, aquesta és, – i hauria de ser-, una de les seves grans fortaleses: la capacitat de sumar col·lectius plurals al voltant d’un objectiu comú. En canvi, la cultura política de l’organització no visualitza aquesta diversitat de sensibilitats i té encara massa trets propis de les organitzacions d’extrema esquerra dogmàtica. I un d’aquests trets no és altre que el control intern i l’expulsió dels rivals.
Aquesta era la dinàmica habitual de les organitzacions de l’extrema esquerra marxista o de l’independentisme combatiu: una llarga història d’escissions, d’eliminació de dissidències i de depuració de l’organització en nom de la puresa ideològica o de les necessitats estratègiques. El resultat, com en el cas dels lèmmings, no era altre que l’autoregulació de la població, la condemna a la marginalitat i la incapacitat d’esdevenir majoritaris.
ERC pateix la mateixa malaltia que els lèmmings? Serem capaços de vacunar-nos i superar aquesta tendència autodestructiva?
Com que la meva fe en la bondat del gènere humà encara es conserva intacta, -tot i portar militant prop de 9 anys en aquest partit-, crec que encara estem a temps d’evitar l’hecatombre. Això sí, ens haurem d’aplicar un tractament d’urgència i posar-hi molt de seny. Si no, no ens en sortirem!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Encenc un ciri, sacrificaré un capó als esperits i demanaré una “puja” a la casa del Tibet per que a l’executiva nacional els baixi d’on sigui (del, cel o bé de l’infern) cinc centimets de trellat!
El gran economista Schumpeter explicava els cicles econòmics com a “destruccions creatives”, períodes en que les empreses més innovadores i preparades eliminaven les obsoletes i encarades. Fixem-nos en els cicles d’ERC: quan perd perfil propi i entra en un govern d’un partit majoritari té una caiguda electoral. Va passar quan Joan Hortalà forma part del govern de CiU i passa ara quan es forma part d’un govern del PSC. Però després de cada una d’aquestes grans crisi d’ERC, amb un canvi d’estratègia i de direcció es fa un salt electoral: amb l’Angel Colom i amb Carod Rovira. També ara és imprescindible una renovació total de l’estratègia i dels que l’han de portar a terme.Cal tenir confiança en el propi partit: entre els 10.000 militants/es hi ha molta gent preparada per agafar el relleu. Només d’aquesta manera serà possible redreçar Esquerra Republicana de Catalunya
de les eines per fomentar el debat, i sobretot obri-lo a la societat. Vaig fer un article ERC 2.0: La darrera oportunitat a on explico que és el que s’haria de fer al partit per tal de que no ens tornem a trobar en una situació com ara d’aqui uns anys.
En aquest congrés hem d’aconseguir-lo, cal un canvi ja, si potser sense trencadisa, però mai a costa de perdre la credibilitat dels nostres ciutadans.
Caldria practicar una mica per tal de guanyar competències en la salvació dels Lemmings. Els jocs originals i clàssics són els millors:
http://www.abandonia.com/en/games/37/Lemmings.html
Quantes partides en aquella aula de físiques !