Sor Cop Sec

Soc conscient del salt que suposa aquest "post" de l’anterior anotació del bloc. Però que carai, m’encanta. Participo de l’eclecticisme militant!

Em direu: que fort, tiu, com t’ho montes mentalment per anar la mateixa setmana a la Patum de Berga (la de la nit i la infantil de l’endemà) i al Sónar? Ei, no passa res, que ningú es preocupi; l’any passat hi vaig anar el mateix dia, i vaig sobreviure. El dijous d’inici del Sónar coincidia amb el corpus -el 15 de juny del 2006 per ser exactes, avui fa un any-, a la tarda vam anar al Sónar i a la nit a Berga. (Tot i així, he de confessar que ja tinc una edat i és nota quan apures tant i començo a albirar els límits de les forces).

A casa em fan broma: "home, era millor la setmana passada quan et va agafar per posar música de la Patum, que no pas aquesta maquineta del "Budda machine" que vaig arreplegar ahir al Sónar i amb la qual he ambientat la tarda i el vespre a casa. Al matí, la maquineta ja havia "triomfat" al sindicat .

I és que he de confessar, que aquest Sónar de dia del dijous, m’ho vaig passar brutal. Vaig veure (i sentir!) coses boníssimes. Penjo un vídeo de les fotos i imatges que vaig fer-ne (tinc youtubedependencia al bloc). La música és d’en Nathan Fake, electronica de la que més m’agrada.

Vaig veure en directe això del sorollisme (Black Galaxy) que és un concepte que ja practicàvem en el nostre grup de música fa uns anys (fotre molt soroll! fins a distorsionar passant-ho molt bé). En vaig veure un parell de xinesos molt bons (sobretot White!), vaig jugar amb els trucs de màgia electrònica, vam aixecar-nos de la peli del Zidane, vam apalancar-nos en diversos sets molt electromelòdics, i sobretot vam pode veure la brutal sessió del James Holden en l’espai més gran i exterior.

Va ser una gran tarda i vespre de Sónar. Bravo, molt bé!