Des de Girona, viatgem cap a l’aeroport del Prat per agafar un vol cap a La Corunya. Estem una mica preocupats pel núvol de cendra però, finalment, sembla que no afectarà als nostres vols. Em dormit poc i estem rebentat, però il·luisonats de tornar a Galícia després de dos anys. Només arribar anem cap a
Cada vegda que pugem cap a aquestes terres ens hi trobem més com a casa. Els seues paisatges muntanyosos retallats per ries blaves se’ns fan acollidors. Avui tocarem a la Mostra das culturas que s’organitza a Boiro, un menuda població costera sitauada prop Compostela. A la festa (de dos dies) hi participen grups com els
A Galiza hem tocat vàries vegades enguany i la veritat cada dia ens sorprèn més. Avui farem en un històric festival de l’independentisme cultural gallec. És el Festival da Poesia no Condado que des de fa 23 acull l’efervescència cultural gallega a Salvaterra do Minho. Enguany el lema és ‘Ajustiçar a História, ganhar a Dignidade’.
A Galiza decidim anar en furgoneta. Seran nou hores de viatge creuant tota la península. Allí però ens espera una bona festa: La vespra de la diada nacional gallega, que tradicionalment se celebra a Compostel·la. La ciutat està col·lapsada. Totes les organitzacions independentistes fan festes i actes durant tot el dia i la nit… (Continua)
Avui farem autèntic ‘salt quàntic’ com diu el nostre tècnic Jaume Figueres. Anirem al Festichan de Galiza, a la península de Morrazo, entre les grans ries de Vigo i Pontevedra. Des d’allí sense gairebé dormir marxarem cap Velika (Croàcia) via Compostel·la, Frankfurt i Zagreb. Uns 3.000 quilòmetres en 12 hores….Al Festichan però, gaudim d’una impressionant
Un cop celebrada la nit amb companys i amics de Propaganda i La Torna embarquem cap a nous horitzons. L’etapa d’aquesta setmana, però, és més llarga i complicada del normal. En una setmana passarem per Compostel·la, Barcelona, l’Alguer, Sàsser, Càller i Londres. No hi ha temps per a perdre. A l’aeroport del Prat ens reunim