Obrint Pas: Diari d'una gira

Avui farem autèntic ‘salt quàntic’ com diu el nostre tècnic Jaume Figueres. Anirem al Festichan de Galiza, a la península de Morrazo, entre les grans ries de Vigo i Pontevedra. Des d’allí sense gairebé dormir marxarem cap Velika (Croàcia) via Compostel·la, Frankfurt i Zagreb. Uns 3.000 quilòmetres en 12 hores….Al Festichan però, gaudim d’una impressionant acollida. Milers de persones s’han reunit en les muntanyes de Domaia, un paratge d’aquells que et descobreixen la dimensió de la bellesa de Galiza…(Continua)
Traducció: Castellano
Vídeo: Gran ambient al concert Obrint Pas en directe a Galiza!

Anem a comissaria
de l’aeroport i ens diuen que amb la denúncia podem viatjar fins s a
Galiza però no a Croàcia al dia següent. No és la UE i cal el passaport
de totes totes. Allí no ens el poden fer i l’únic remei que ens donen
és fer-lo a Madrid durant l’escala que fa el nostre vol cap a Vigo.
Truquem a Madrid però ens diuen que serà impossible sense el Dni, o el
resguard de la pèrdua d’aquest. Les coses es compliquen. Al final
decidim tallar per l’arrel. Enviem a Marcos a una comissaria de
València i li comprem un bitllet per al vol de les vuit de la vesprada.
Ara són les dues del migdia. Esperem que hi haja sort…Miraculosament
aconsegueix fer tota la cua i convèncer al funcionari per a fer el
passaport. Hem estat de sort…i només és el primer dia….

A Galiza toquem al Festichan de Moaña. Per a anar-hi hem de resseguir
l’enorme Ria de Vigo, un lloc per perdre’s-hi uns dies. Un cop creuat
el pont que uneix les dues ribes, ens enfilem muntanya amunt per unes
carreters secundàries plenes de corves i revolts. Allí, dalt de tot de
les muntanyes de Domaio de la península del Morrazo, unes clarianes
deixen entreveure les primeres tendes d’acampada. Així, de sobte, el
recinte del festival sorprèn pel seu camuflatge entre el bosc.

És un
lloc increïble. L’escenari és construït de pedra en un auditori natural
amb gespa encerclada de grans arbres. Després de les proves marxem a
degustar els fruits del mar i de la terra d’aquesta terra. Ho fem a
Cangas, prop del concert, al seu tranquil passeig mariner. Allí mengem
una bona dosi de peixos de la ria, gambes, tellines, navalles…regat
amb un bon vi de Ribeiro…

Amb l’estomac ple i pensant ja amb el periple que ens queda demà,
tornem al concert. El festival està ple. Unes 4.000 persones omplen els
boscos d’aquestes muntanyes. Abans nostre toquen grups com Remendaos de
Manresa, els molt recomanables Dios Ke Te Crew que fan bon hip hop agressiu en gallec o
els rockers Hollywood Sinners.

A les 2 de la matinada eixim a
l’escenari. La gent crida i ball i fins i tot canten les cançons noves.
La veritat és que aquest concert ens ha deixat petjada. I esperem que
no siga l’última!

Acabat el concert ( a les 4 de la matinada) preparem el llarg viatge
que ens queda. Anem a l’hotel a dutxar-nos i descansar mitja hora. Des
d’allí anirem a Compostel·la (1 hora de trajecte), agafarem un avió cap a
Frankfurt Hahn, un autobús per a anar cap a l’altre aeroport de Frankfurt (dues hores de trajecte) i des d’allí un altre avió fins a
Zagreb. A la capital croata ens esperarà una furgoneta que ens portarà
a Velika, a l’est del país (dues hores més de viatge).

Esperem arribar
cap a les 8 del vespre, 12 hores més tard i amb gairebé tres mil
quilòmetres més a l’esquena…Sobreviurem??!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!