Obrint Pas: Diari d'una gira

A Galiza hem tocat vàries vegades enguany i la veritat cada dia ens
sorprèn més. Avui farem en un històric festival de l’independentisme
cultural gallec. És el Festival da Poesia no Condado que des de fa 23
acull l’efervescència cultural gallega a Salvaterra do Minho. Enguany
el lema és ‘Ajustiçar a História, ganhar a Dignidade’. Tota una
declaració d’intencions per a un festival carregat d’història, lluita i
dignitat…
Per
anar a Galiza, avui hem escollit l’avió. Ho farem però des de
Barcelona. Deixarem la furgoneta al Prat i demà la recollirem per a
anar cap a Santa perpètua de Mogoda. Coses de la logística. Des
València per tant eixim a les 7:00 del matí. Enllacem amb Barcelona i
Compostel·la i d’allí viatgem una hora i mitja més fins a Salvaterra de
Minho , a la mateixa frontera amb Portugal.

En aquest
enclavament gallec situat a la riba del Minho s’hi celebra des de fa 21
anys l’històric Festival de Poesia no Condado. És tracta d’una aplec
cultural organitzat per la Sociedad Cultural e Deportiva do Condado,
una associació cultural que porta més de 30 anys agitant les llengua,
la cultura, i l’esport de base del país. Enguany el festival dóna
cobertura a desenes d’activitats culturals de tot tipus.

La
més important però és la poesia. El festival convida cada any a un bon
grapat de poetes gallecs junt a a un representació portuguesa, basca i
catalana i n’edita un llibre commemoratiu. Enguany el poeta català és Pau Gener i Galin, un jove de Sant Celoni amb qui passarem també una bona estona.

Un
dels fets distintius d’aquesta trobada, és també la utilització i
defensa de les normes ortogràfiques anomenades Reintegracionistes, és a
dir, les que pretenen acostar al gallec a la seua llengua original, la
galaico-portugesa, i entrar així en l’àmbit lingüístic de la lusofonia.
Aquest moviment entén que el
gallec i el portuguès són variants d’una mateixa llengua, és a dir,
formen part del mateix sistema lingüístic.

La normativa Reintegracionista fou elaborada l’any 1981 per l’Associaçom Galega da Língua (AGAL) i es contraposa a la normativa oficial de l’Instituto da Lingua Galega (ILG) i la Real Academia Galega (RAG), al considerar que aquesta parteix d’un model castellanitzat del gallec. Així defensen trets comuns al gallec-portuguès internacional com les grafies -NH- o -LH- però també exclusius del gallec com la terminació -çom enfront de la portuguesa -çao.

Després de les proves de so marxem
a sopar a l’hostal on estarem. Allí ens atén un simpàtic company, amic
del Teddy de Les Corts! (el mon és un mocador…) Ell mateix ens posa
la taula i ens adverteix de la que ens espera. I vaja la que ens
espera! Comença a traure plats de pop a la gallega, amanides, sipions,
i finalment t una deliciosa carn de costella de porc. Tot regat amb vi
blanc de la casa. Per acabar, ens convida a beure licors tradicionals
del país, com el Licor de Cafè, elaborats artesanalments.

Mentre degustem el licor aprofitem per a xarrar als companys de Boom Club que ens acompanyen a la taula. Són els antics membre dels Spook and The Guay,
la coneguda formació de Tolosa de Llenguadoc amb els qui vam compartir
escenari a la Festa de la Independència organitzada per Endavant al
Velòdrom de la Vall d’Hebron. Mentre fem uns glops als licors ens
confessen que el nom del seu grup ve donat ni més ni menys per la
discoteca SPOOK! Increïble! Diuen que van estar-hi de festa i van
quedar tan impressionats per la moguda valenciana dels anys 80 que li
van dedicar el nom. Ja se sap que València és la terra de la festa…!

Després de sopar marxem al concert. Hi ha unes 1.500 persones. A l’escenari esta tocant el grup Peste&Sida
de Portugal que fan un molt bon punkrock en llengua vernacla. Mentre
els escoltem aprofitem per a xerrar amb companys gallecs com l’Eduard o
el Xulio. El primer és un amic filòleg i militant independentista que
va passar una llarga temporada a València donant classe de portuguès.
El segon és també un actiu militant i amic nostre que sempre ens dona
cobertura i conversa durant els concerts. Amb ells xarrem sobre
l’actualitat d’ací i d’allí, de com van les coses i què podríem fer per
millorar-les.

Finalment a les 03:00 d ela matinada pugem a
tocar. Fa fred i estem cansats pel viatge però l’ambient i la gent
d’aquesta terra sempre ens fa revolucionar. Toquem les noves i velles
cançons mentre els gallecs i les gallegues no paren de cridar:

Galiza ceibe, poder popular!

_{NOTA: Per tal de millorar el funcionament d’aquest bloc, us demanem que els comentaris estiguen relacionats amb els concerts relatats. També us demanem que no repetiu molts comentaris d’una mateixa persona, ni enceteu llargs diàlegs, ni que feu promoció indiscriminadament d’altres espais. Aquest bloc no és un fòrum ni té cap vocació de ser-ho. Esperem formentar la participació de la gent que ha estat als concerts, que té alguna cosa a dir sobre el que s’hi explica o que necessita més informació sobre algun aspecte d’aquests. Per a altres temes podeu escriure a obrintpas@obrintpas.com. Aprofitem també per agraïr a tots aquells i aquelles que que ens heu fet arribar fotos i vídeos a aquest correu. Moltes gràcies companys i companyes. Seguirem informant!}

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!