TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Tema fotut aquest del cementiri de residus nuclears. Ascó?, Villar de Cañas?,Santervás de Campo?, o a Ceuta, tant se m’en dona. Si hi ha una fuga radioactiva tota Iberia, part d’Europa i el Nord d’Àfrica en sortirà perjudicada. Per els qui no tenen memòria dir qué, l’accident de Txernòbil va afectar  una extensió de més de 155.000km2 al voltant de la central nuclear. Per si aixó no fos prou, el nuvól radioactiu que es va generar arran de l’explosió es va estendre per l’Europa Oriental,part de l’Occidental, el Regne Unit, Escandinavia, l’est dels Estats Units, i evidentment per tota Ucraïna, Bielorrusia i Rusia. La pluja radioactiva va caure en un 60% sobre Bielorrusia. A tall d’anècdota macabra, apuntar que el Govern de l’Alemanya Occidental va prohibir consumir aigua de l’aixeta. Pot tornar a passar?, els experts diuen que no. Murphy es mira la seva teoria de reüll, i resa per que aquest cop falli estrepitosament…

Peró aquesta no es la qüestió, la questió es, ens agradi o no, qué  l’energia que consumim prové un 60% de la Nuclear i de moment no la podem canviar – a no ser que tothom vulgui tornar a la llum d’oli- perqué es la única Energia estable i fiable pel que fa a la seva explotació comercial. La Eòlica depèn de que bufi el vent, peró ni poc ni molt, i la Hidraúlica depèn de la sequera.

Assumit aixó cal preguntar-se d’una manera seriosa i realista. Qué fem amb la merda?. A on la portem?, i finalment. Com la portem amb un risc baix?. Ser que a ningú ens agradar tenir un cementiri nuclear al costat, com tampoc ens agradar tenir un abocador a prop, ni una presó al costat de casa, ni….Tantes coses!. Peró pitjor seria no fer res, i  deixar que les centrals treguin la merda per les orelles i tinguem un problema més grós.

Molts em diran que la solució esta en la desaparició de totes les centrals del món. D’acord, llavors us torno a preguntar al mateix.  On posem la merda de les centrals desmantellades?.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!