Òmnium Cultural continua fent un excel·lent servei a la comunitat dels Països Catalans. El seu lema, llengua, cultura i país, inclou la qüestió de la sobirania, un debat que tenim obert i ben obert i que algunes formacions es dediquen a ignorar sistemàticament. El passat mes de novembre ja van organitzar una jornada que va
En el seu bloc a myspace es presenta sota aquest nom híbrid entre Veneçuela i Barcelona. Barnaçolana? Veneçonina? No ho sé, però independentista, segur. La Jeannette ha col·laborat amb Som i Serem a través del seu espai “El racó de la Jeannette”. L’he coneguda a través del Facebook (si encara no hi sou, no us
"E aqui en Ualencia en lany de ·M·CC·LXXVI·, ·VIº· Kalendas Augusti, lo noble en Jacme, per la gracia de Deu Rey de Arago, e de Maylorques, e de Ualencia, Comte de Barcelona e Durgell, e senyor de Montpeyler, passa de aquest segle: Cuius anima per misericordiam Dei sine fine requiescat in pace: Amen. Aquest libre
Que cada dia en som més pot semblar un tòpic però no ho és. Coneixeu algú que abans fos secessionista i ara sigui unionista? En canvi, la quantitat de persones que eren unionistes (per inèrcia o per convicció) i ara volen la independència és significativa per quantitativa i per qualitativa. En l’àmbit dels blocs, la
Comencen a arribar les primere reaccions a la presentació del document base per a la llei de consultes populars elaborat pel CES. Ahir al vespre Mònica Terribas, en un exemple més de professionalitat (o crosta en termes joanferranencs) i considerant amb molt bon criteri que hi havia una notícia important per explicar a la societat
Ja està. Ja s’ha presentat el document de bases. El CES ha trobat una escletxa per poder fer drecera. Tan bon punt la llei estigui elaborada i aprovada podrem encetar el pols amb l’Estat. Segons la rapidesa amb què això passi, coincidirem més o menys en el temps amb la consulta a la societat basca.
A un mes i mig aproximadament de les eleccions, és difícil escapolir-se del tema. Malgrat la sensació que els interessos catalans no hi tenen res a guanyar, tots en continuem parlant. És normal, però també és bo cridar l’atenció sobre la remor que hi ha aquesta setmana. Passaran tot de coses que no tenen res
Martí Estruch al Mail Obert de Vilaweb: “Ibarretxe domina a la perfecció l’oratòria i les tècniques de comunicació, i des de dalt de l’escenari transmet honestedat i encomana entusiasme. Segurament que són els dots mínims que cal exigir al president d’un país. Alguns països, com el nostre, tenen un nivell d’exigència més baix, òbviament.” Efectivament,
Avui és el dia. El ressò de la conferència d’aquesta tarda és extens. En parla Jordi Cabré al Singular Digital, l’Avui pregunta als lectors quina opinió els mereix Ibarretxe i un 81% afirma que “bona”. Gemma Calvet escriu “Benvingut lehendakari” també a l’Avui. Vilaweb també dóna la notícia: “Ibarretxe exposa a Barcelona el seu model
No repetiré per enèsima vegada allò que els fets són més importants que les paraules perquè Montilla en va abusar, ha donat més paraules que no pas fets i des que se li ha girat en contra tothom li refrega l’expressió pels morros (i ben fet que fa); també perquè en el fons penso que
Vaig començar a escriure en aquest bloc poc abans de la manifestació del 18 de febrer de 2006. Em va semblar que amb aquell primer èxit de la PDD assolíem un punt d’inflexió en la mobilització autodeterminista. Al setembre de 2006 em va sorprendre l’èxit de la campanya “Jo també vull un estat propi” i
La manifestació d’ahir va tenir una doble virtut. D’una banda, va consolidar la del 18 de febrer. Podria haver ocorregut que la de l’any passat quedés com el gran referent, la darrera vegada que el poble català va sortir al carrer abans de la lenta i irreversible difuminació dins el regne d’Espanya, de la mateixa
Tot i l’èxit sense precedents de la manifestació del 18 de febrer de 2006, tot i la importància de la que farem dissabte, quan un escolta o llegeix els principals mitjans costa arribar a la conclusió que sigui un esdeveniment gaire noticiable. Cap diari recull en portada cap fotografia de la roda de premsa que
Darrerament s’ha conegut l’enquesta del CIS, una de les més fiables segons es desprèn del que deia Joan Oliver a les seves Engrunes, i El Punt publicava l’altre dia en un article una comparativa en què es veu clarament que el PSOE va perdent suport a mesura que s’acosten els comicis mentre que el PP
Al pas que anem, els últims a pujar al carro independentista no seran els del PSC sinó els sindicats. Segons allò que es pot llegir a El Singular Digital, UGT i CCOO estan fent un paper ben galdós que espero que es recondueixi. Diu aquest diari que ?UGT no ha volgut explicar a aquest diari