Blog d'en Xavier Mir

Comencen a arribar les primere
reaccions a la presentació del document base per a la llei de
consultes populars elaborat pel CES. Ahir al vespre Mònica
Terribas, en un exemple més de professionalitat (o crosta en
termes joanferranencs) i considerant amb molt bon criteri que hi
havia una notícia important per explicar a la societat
catalana, va entrevistar els dos López (Héctor López
Bofill i Alfons López Tena; i hi ha un altre López de
qui també sentirem a parlar cada cop més: López
Burniol). Una de les nombroses idees que van transmetre (paga la pena
veure l’entrevista
sencera) és que tenim al davant un instrument democràtic
de gran utilitat per als temps que corren. El mateix president
Montilla ha manifestat la seva preocupació per la creixent
desafecció. Ara no tindria sentit que ni ell ni el PSC
s’oposessin a aquesta llei que s’ha d’elaborar. Com que la gent del
CES va per feina (independentisme de corbata, Andreu!), ahir
presentaven la proposta als mitjans i avui mateix la faran arribar
als dos partits que s’han mostrat interessats en la qüestió:
ERC i CiU. Ara bé, cal pensar que a ICV i al PSC també
correran a interessar-s’hi. Perquè ells potser no volen la
independència, potser aposten pel federalisme, però
demòcrates sí que ho són tant els uns com els
altres, no?

Una de les primeres reaccions blocaires
que he pogut llegir ha estat la de Jordi Carbonell (bloc Tenim el
que ens mereixem), que s’ha pres la molèstia de llegir-se
el document detingudament encara que hagués d’anar a dormir
tard. Carbonell es demana: “Creu
el CES que aquest govern li farà cas?” i desenvolupa la
seva incredulitat en cinc preguntes, la primera de les quals fa: “Si
L’Estatut aprovat per el Parlament, pactant fins i tot la quantitat
de paper de vàter que podem gastar els catalans sense demanar
permís, passant per el filtre del Consell Consultiu, i a
l’arribar a Madrid ens van passar el ribot, i fins i tot i així,
està recorregut. Algú creu de debò que els
espanyols permetran que el "Parlament Regional" de
Catalunya desenvolupi una llei que li permeti convocar Referèndums?”
Val la pena remarcar que al CES ho tenen tot molt ben apamat, que
saben que l’Estatut recull la creació d’aquesta llei i que
l’article que ho diu no està recorregut i per tant no
l’afectarà la decisió del Constitucional sigui la que
sigui. D’altra banda, la qüestió no és tant què
farà el govern espanyol sinó que faran els partits
catalans. En els propers dies i setmanes en veurem els
posicionaments. Crec que aquest serà un dels eixos de debat a
la blogosfera durant uns quants mesos. Al cap i a la fi, si aquesta
línia que ara es pot obrir també queda bloquejada, el
pols amb l’Estat haurà cremat una altra etapa. Políticament,
una negativa per part de l’Estat espanyol a una eina d’aprofundiment
democràtic com aquesta no seria indiferent. Hi ha un procés
obert i l’Estat ho sap perfectament. Pot encaminar-ho per la via del
diàleg o empitjorar les coses i crear una crisi de legitimitat
irreversible.

Carbonell també pregunta si
“algú creu que el Govern Montilla tirarà endavant
aquesta llei?”, i la resposta és que la conselleria
competent és en mans de Joan Puigcercós. Com deia en un
apunt recent, ara és l’hora de Puigcercós. Veurem si el
PSC opta per l’elegant combat d’esgrima o si un altre cop treu la
pistola i etziba el tret al conseller com va fer Pasqual Maragall.
Les preguntes són pertinents, i estarem a l’aguait per veure
com evolucionen els fets.

Albert Bardolet també dedica un
apunt a
la qüestió i a través del seu comentari es pot
apreciar la gran virtut del CES: la possibilitat de posar d’acord
diverses formacions polítiques (principalment ERC i CiU) en
aquest full de ruta. En altres àmbits, la confrontació
entre aquests dos partits és massa inflexible, però
sembla que aquí tenen possibilitats de posar-se d’acord. I cal
recordar que els dos partits sumen 69 escons. Bardolet escriu: “El
full de ruta que traça el CES és un primer pas en ferm
i lluny de qualsevol simplisme. Jo ho agraeixo infinitament i els
encoratjo a seguir treballant amb rigor.” Però
més endavant també deixa anar: “Per això em
preocupa que ningú des de Catalunya, ni tan sols CDC, ni ERC
posin sobre la taula la Reforma Constitucional que ens permetria,
juntament amb bascos i gallecs poder fer entrar a l’Estat en el debat
territorial autèntic, aquell que sense complexes parlés
clarament de nacions i del seu dret a ser.” Com us podeu
imaginar, a mi em preocupa que aquesta sigui la seva preocupació.
Perquè la mateixa actitud negativa que els portaria a impedir
una consulta un cop aprovada la llei els portaria a no tocar la
Constitució. Continuar pensant en una reforma de la
Constitució em sembla un pèssim full de ruta. I estic
en absolut desacord amb aquesta frase seva: “Des d’una Espanya
que s’acceptés plurinacional, una victòria del si a la
secessió d’Espanya podria tenir més empar legal que des
d’aquesta Espanya uninacional que alguns volen inviolable. I,
insisteixo que si no unim esforços per canviar-la i
modular-la, tot el que es pugui fer des de Catalunya pot acabar
essent estèril. Tindrem ocasió d’anar-ne parlant!”
Però comencem per allò en què estem d’acord.

Finalment, també Albert
Cortès, Carles
Puigdemont i Carles
Campuzano (una mica inquietant al final: “En tot cas, i des
d’una perspectiva catalanista, les consultes populars s’hauran de fer
quan sabem que volem preguntar i si volem guanyar. Però això
és una altra història.”) han penjat apunts sobre
el document del CES. Gràcies al CES, si les eleccions del 9 de
març us avorreixen tenim un altre tema sobre la taula. La
majoria de mitjans ja han decidit quina importància té
la proposta del CES. Ara és la blogosfera qui ho ha de
decidir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!