Vaig començar a escriure en aquest bloc poc abans de la manifestació del 18 de febrer de 2006. Em va semblar que amb aquell primer èxit de la PDD assolíem un punt d’inflexió en la mobilització autodeterminista. Al setembre de 2006 em va sorprendre l’èxit de la campanya “Jo també vull un estat propi” i vaig pensar que també en l’àmbit d’Internet havia passat alguna cosa, que s’havia creat una consciència de grup important a la xarxa que prometia molt. Malgrat la galleda d’aigua freda que va ser el desenllaç del procés estatutari, i malgrat la gran abstenció que dificulta que el procés es pugui conduir per la via parlamentària, resulta que l’1 de desembre hem tingut una altra manifestació encara més important que la del 18 de febrer i que gairebé ha coincidit amb la presentació de la Xarxa de Blocs Sobiranistes, que al cap d’un any ja té, ves per on, cinc-cents cinquanta membres. El procés no s’atura i cada cop pugem un graó més. L’1-D ha donat més forces encara i en aquests moments, amb unes eleccions estatals a la vista, em costa pensar que no passi res. Necessitem alguna cosa més. No podem anar a votar com si fossin unes eleccions qualssevol. Hem de convertir aquestes eleccions en una oportunitat per fer un pas més.
Si Jordi Pujol animava a votar partits d’obediència catalana, Heribert Barrera anima a un vot en blanc o una abstenció en massa per palesar la desafecció. A través d’Edeta.Org, diari digital de Llíria i del Camp de Túria adherit a la XBS, ens assabentem que s’ha posat en funcionament el web Ja en tenim prou! Vilaweb continua la sèrie Propostes després de l’1D, ara amb Jordi Porta. Llegeixo al bloc de la periodista arenyenca Isabel Artero un apunt contundent. Veig que les imprudents declaracions de Joan Ferran contra la CCRTV poden desencadenar una crisi al govern tripartit (o Ferran dimiteix de tot i el PSC el desautoritza o es fa difícil pensar que ERC i PSC puguin tenir gaire projecte en comú). Llegeixo la crítica de Guillem Salas a l’anunci de Zapatero de suprimir l’impost sobre el patrimoni (la millor manera de buscar el vot de la dreta és fer polítiques de dretes).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Passa’t pel web de ràdio arenys!
Aquesta direcció de ERC no deixaria el govern tripartit ni que el PSOE prohibís el català. O no va quedar clar la legislatura passada on uns defensant el SI a l’estatut i els altres el NO, no creien que fós motiu suficient per abandonar el govern i els van haver de fer fòra ? El poder, els càrrecs i els diners que comporta és massa llaminer per anteposar-hi altres questions al davant. Si han de passar coses importants serà després del 9M i amb sort després dels congressos de ERC i CDC on esperem que s’imposin els corrents veritablement sobiranistes. Mentrestant cal anar preparant el terreny. Felicitats pel teu bloc i ànims! Es la gent com vosaltres que farà possible el sommi d’un estat català.
A molts ens agradaria que es fes un debat, avans del 9 de març, sobre qué és millor: votar i a qui, abstenir-se o votar en blanc, en el camí cap a la llibertat nacional. Avui hi ha una enquesta a l’AVUI respecte el vot en blanc i a les opinions adjuntes no s’aclareix ningú…
Jo crec, que el procés independentista està en mans de CiU. Tots sabem que a CiU hi ha molts independentistes, molts que no ho són gens., i molts que no ho tenen clar. Si en Mas digués que CiU està a favor de la independència, els no sobiranistes que hi ha a CiU se n’anirien. Però la part important per nosaltres és que molts dels votants de Ciu que no ho tenen clar, s’afegirien al projecte independentista. A CiU hi ha un bon grapat de votants molt fidels que acceptaran l’independentisme només si aquest és defensat des de CiU.
La veritat, com està el tema ara mateix, crec que en Mas mai apostarà per l’independentisme de forma clara. Prefereix jugar a deixar les coses borroses per abarcar més públic. L’únic que li fa tensar una mica la corda cap a posicions més sobiranistes, és intentar arreplegar votants d’ERC descontents per tenir en Montilla com a president del nostre país