Òmnium Cultural continua fent un
excel·lent servei a la comunitat dels Països Catalans. El
seu lema, llengua, cultura i país, inclou la qüestió
de la sobirania, un debat que tenim obert i ben obert i que algunes
formacions es dediquen a ignorar sistemàticament. El passat
mes de novembre ja van organitzar una jornada que va resultar d’una
gran utilitat i interès. Demà a les set de la tarda, i
salvant les distàncies amb la jornada que acabo d’esmentar, en
el marc dels Dijous d’Òmnium tindrà lloc una
conferència sobre l’activisme
independentista a la xarxa. L’organització ha tingut el
detall de convidar-m’hi com a representant de la Xarxa
de Blocs Sobiranistes. Espero ser capaç de transmetre què
han significat els blocs per al projecte independentista. En tot cas,
no estaré sol. A la taula també hi haurà Oriol
Falguera de Freecatalonia,
Carles Benítez de Llibertat.cat,
Guillem Sureda de Racó
Català, Marc Belzunces d’estatpropi.cat
(mentre altres companys són a València presentant
la iniciativa; per cert, fa uns moments escassos ha fet pública
la nova web, que segurament portarà directe a les 20.000
adhesions) i Joan Camp de Directe!
Us convido a venir-hi.
I si demà parlem d’activisme
independentista, el dia 23 a Fraga es parlarà de la
transgressió
cívica. Ja fa uns dies em vaig referir
al llibre Elogi de la transgressió, un llibre que torno
a recomanar ara. La jornada, que té com a títol I
amb el somriure, la revolta, té un programa de luxe que
passa per noms com López Tena, Patrícia Gabancho, Àngel
Velasco, Ramon Camats o Natxo Sorolla. L’organitza l’Institut
d’Estudis del Baix Cinca amb la col·laboració d’Òmnium
Cultural de Ponent.
Avui, un article
de Josep M. Torrent a l’Avui em fa pensar que vivim uns
situació política tan desnaturalitzada i enrarida, que
els actes de transgressió els cometen les forces que són
al govern i que a més es tenen per moderades. Tal com diu
Torrent, “El 7 de febrer, el Parlament (amb l’oposició de
PSC i ICV) aprovava una moció que obliga la Generalitat a
instar el govern de l’Estat a establir una moratòria en
l’execució del túnel del tren d’alta velocitat amb el
traçat projectat actualment a Barcelona i a cercar-hi les
alternatives que permetin assolir un consens polític i social.
Però el govern català (Montilla, Nadal…) no hi està
d’acord i no pensa complir aquest mandat.” I tan tranquils. I
no passa res. I amb el somriure, el menyspreu al Parlament i a la
democràcia, que dirien aquells. Què més ha de
fer el PSC perquè quedi clar que és el principal
problema d’aquest
país? Però deixeu-me dir una altra cosa que en el seu
moment no vaig tenir ocasió de comentar: el lamentable paper
d’Artur Mas, que quan ERC els fa costat en la moció es
dediquen a subratllar que el govern no està unit. Precisament
de Mas parla avui al mateix diari Marçal
Sintes. I potser que a CiU en prenguin bona nota venint de qui
ve.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Xavier, he fet un article a Tribuna sobre el vot en blanc que he
penjat al meu bloc. Recordo que fa temps em vas dir que digués què en
pensava. Tot i que no m’acabo de mullar, dono algunes dades. Ens
veiem demà a l’Òmnium !