En el seu bloc
a myspace es presenta sota aquest nom híbrid entre
Veneçuela i Barcelona. Barnaçolana? Veneçonina?
No ho sé, però independentista, segur. La Jeannette ha
col·laborat amb Som i
Serem a través del seu espai “El
racó de la Jeannette”. L’he coneguda a través del
Facebook (si encara no hi sou,
no us ho perdeu!) i m’he adonat que no era simplement una persona que
entenia les nostres aspiracions sobiranistes i hi simpatitzava, sinó
que estava decidida a ser-ne protagonista i impulsora activa. Entre
altres coses, convida els seus contactes a afegir-se a la causa
independentista per un estat propi que en Lluís Soler va
iniciar a Facebook com a mitjà de difusió
d’estatpropi.cat (per cert,
la causa porta més de 500 membres i estatpropi.cat, prop de
17.500 adhesions). Si encara hi ha algú que pensa que una
persona nascuda a Veneçuela no pot ser independentista, és
que no ha entès res d’aquest país i del seu projecte
nacional. Però això no és tot.
La Jeannette està fent el
doctorat en Filologia Espanyola, treballa amb un advocat i es dedica
també a fer traduccions al castellà. Una d’aquestes
traduccions, força interessant, és la del llibre
sobre Josep Rosas i Vilaseca, sabadellenc de Súria,
cenetista i autor d’unes memòries que s’han pogut editar, que
es van presentar
el 2005 amb la presència dels dos fills de Rosas, Mario i
Berta, que van venir expressament des de Veneçuela i Xile.
Doncs bé, la traducció al castellà, com us deia,
va anar a càrrec de la Jeannette Sánchez. “Traduir
aquest llibre significa per a ell i la seva família una
reivindicació de la memòria històrica i de la
vida del seu pare”, m’explica en un correu. Interessant, no?
Resulta que la néta de Rosas, filla de Mario, és la
parella del germà de la Jeannette. Em diu també que a
Veneçuela hi ha molts catalans, que té molts amics
catalans i que a l’estiu feien castells a la piscina. De fet, un dels
seus propòsits per aquest 2008 és formar part de la
colla dels Castellers de Barcelona.
La Jeannette també ha vist els
avantatges del programa Voluntaris per la Llengua, que l’ha ajudat a
perfeccionar el català. Ara l’escriu amb una fluïdesa
envejable, però com que és molt exigent, mai no té
la sensació de dominar prou la nostra llengua, que ja és
també la seva. Jo em pregunto per quins set sous cap mitjà
no s’ha fixat encara en ella. Per què no n’hem vist una
contraportada a l’Avui, a El Periódico o a La
Vanguardia? No em digueu que no és un fil que valdria la
pena estirar. En canvi, la majoria de mitjans ens ofereixen
informacions anodines sense solta ni volta. Crec que val la pena
seguir de prop la Jeannette i espero que s’animi a obrir un bloc
propi perquè tots puguem llegir els seus apunts.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…cap a la personalitat de la Jeannete. He llegit alguns dels seus comentaris a Som i serem i ja n’he tingut prou per entendre que és una persona que s’ha integrat completament aquí i que se sent una catalana més, sense renunciar a les seves arrels veneçolanes. Hauria de ser el més normal, a tots els països amb estat propi els passa. Algun dia a nosaltres també ens semblarà normal, perquè, amb l’ajuda de moltes jeannetes, serem independents.
Com a bona raconaire que és, la Jeannette ha volgut compartir aquest apunt amb la resta de gent del fòrum. Ho podeu llegir aquí:
http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=7&fil=10625
En Josep Rosas seguí l’anomenat sindicalisme revolucionari enl a línia de la CNT fins que la FAI es feu amb el control d’aquesta (i de llur portaveu, Solidaridad Obrera). Aleshores -a l’igual que la immensa majoria de la Federació Local de Sindicats de Sabadell-, trencà amb la CNT i s’arrenglerà amb els "trentistes" o Sindicats d’Oposició i, a diferència d’aquests, mai tornaren al si de la CNT sinó que a l’esclat de la guerra Civil (o nova guerra d’ocupació de Catalunya) ingressà a la UGT.
És un llibre que val la pena llegir!
Felicitats a la Jeannette.