Les prediccions s’han acomplert. La nominada a rebre el major nombre d’estatuetes, El discurs del Rei, se n’ha endut quatre de les grans: a la millor pel·lícula, al millor director en Tom Hooper, al millor actor protagonista en Colin Firth i al millor guió original. Quin privilegi. Ahir tarda la vaig anar a veure al cinema. I
Tahar Ben Jelloun, al seu llibre “Elogi de l’amistat” ens diu que l’amistat és una religió sense Déu ni judici final. No puc estar més d’acord amb ell. Els amics ho són precisament perquè els escollim, no ens venen donats. I som només nosaltres qui establim les regles de l’amistat. Un amic vertader no et
La fòrmula de la Coca-Cola pot haver deixat de ser un secret, segons els productors del programa de ràdio This American Life. Arran d’una fotografia que il·lustrava un article sobre la història de l’esmentada beguda de cola, s’ha descobert la llista dels ingredients escrits a mà l’any 1886 per un amic del creador del refresc més popular
Que Sortu sigui el fill bastard de la il·legalitzada Batasuna, no ens ve de nou en aquestes alçades. Estem acostumats, malauradament, a que la branca política d’ETA ens prengui el pèl un cop i un altre. Tanmateix, qualsevol de les argúcies utilitzades per l’esquerra abertzale radical per tal de recuperar escons en vista a les
Dos de gener. Quan la majoria de la gent comencem a dur a la pràctica la llista de propòsits o despropòsits per a l’any nou com el de deixar de fumar, una nova llei ens ho posa tot més fàcil. La Llei anti-tabac, amb els seus defensors i amb els seus detractors, no deixa a ningú
D’ençà la vertiginosa irrupció d’en Quim Monzó a Twitter, acompanyada del certificat d’autenticitat validat per ell a La Vanguardia, ha sortit a la llum un nou cas de suplantació de personalitat a la xarxa. L’usuari de twitter @lluisllach ha resultat ser fals. I amb ell, tots els seus tuits, una pantomima d’un dels molts desaprensius que circulen impunement
Llegeixo, amb certa dosi de perplexitat, com dia sí i dia també continua debatent-se a l’estat espanyol la prohibició o no del burca i/o nicab sense arribar a bon port. No puc entendre com, en una societat avançada com la nostra, encara hi hagi algú que no faci cap paper davant la imatge inquietant d’un