Afedemón!

Que Sortu sigui el fill bastard de la il·legalitzada Batasuna, no ens ve de nou en aquestes alçades. Estem acostumats, malauradament, a que la branca política d’ETA ens prengui el pèl un cop i un altre. Tanmateix, qualsevol de les argúcies utilitzades per l’esquerra abertzale radical per tal de recuperar escons en vista a les properes municipals, no deixen de sorprendre. El seu afany per inscriure’s al registre de partits al·legant legalitat i posant damunt la taula uns nous estatuts, ja put. Fins al punt que el vicepresident primer del govern estatal, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha declarat que a Batasuna-Sortu li manca la més absoluta credibilitat davant els ciutadans i davant el Ministeri de l’Interior. Tanmateix, la darrera paraula la té el Tribunal Suprem.  

En vigílies d’eleccions, tots a córrer. I Sortu no serà menys. Té poc a perdre i molt a guanyar. És sospitós i simptomàtic que després de la il·legalitzada Batasuna, neixi un nou partit abertzale del no res. Casualitat? O ànsies de recuperar unes cadires que el Suprem els hi va treure de les mans?

Considero que no hi ha res casual, en tot plegat. És més, penso que la fam per tornar a tenir presència electoral a les urnes, acompanyada pel suport dels seus militants i simpatitzants de sempre, els fa incórrer en precipitacions. I se’ls hi veu el llautó d’una hora lluny.

No hi ha res que m’ofengui més que subestimin la meva capacitat de discerniment i, per ende, la dels meus conciutadans. Ens prenen com a marrecs. Es pensen que ens empassarem l’engany com qui somriu sense saber de què.

La ingenuïtat, al pati de col·legi, senyors. Que ja som grandets i sabem de sobres qui s’amaga al darrere d’unes sigles, per molt que s’hi hagin escarrassat en deslligar-les de les anteriors.

Com diu la frase castellana: aunque la mona se vista de seda, mona se queda. I, certament, per molt que canviïn de disfressa, ara que s’apropa carnestoltes, gairebé tothom sabem que ens estan aixecant la camisa. Es veu d’una hora lluny. I, encara que ens facin combregar amb rodes de molí brandant la bandera de la democràcia i encoratjant-nos a fer ús del diàleg i les negociacions per tal d’acabar amb la violència, la paralització, per part del ministre Rubalcaba, de la inscripció de Sortu com a partit polític, és un gran pas. Ara la pilota és a les mans del Suprem. Tan debó es posin les ulleres de prop per veure-hi la més mínima escletxa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!