Afedemón!
Bloc de les terres de Lleida
La fòrmula de la Coca-Cola pot haver deixat de ser un secret, segons els productors del programa de ràdio This American Life. Arran d’una fotografia que il·lustrava un article sobre la història de l’esmentada beguda de cola, s’ha descobert la llista dels ingredients escrits a mà l’any 1886 per un amic del creador del refresc més popular del món, el farmacèutic John Pemberton: alcohol, oli de taronja, oli de llimó, oli de nou moscada, coriandre, neroli i canyella.
La llegenda urbana de la fòrmula secreta de la beguda més popular dels nostres temps, sembla ser que ha deixat de ser secreta. Per bé que la multinacional manté que la recepta continua emmagatzemada en una caixa de seguretat d’Atlanta sota la vigilància de només dos empleats, encara no ha confirmat ni ha desmentit la notícia.
La curiositat de la recepta es veu que no resideix en els seus ingredients, només, sinó en la manera com es mescla una substància anomenada 7X, que representa només l’1% de la beguda. I, pel que fa a la resta, són necessàries vuit unces d’alcohol, vint gotes d’oli de taronja, trenta de llimó, deu de nou moscada, cinc de coriandre, deu de neroli, deu de canyella, tres unces d’àcid cítric, dues unces i mitja d’aigua, una de cafeïna, una de vainilla, dues pintes de suc de llima, una unça i mitja de caramel i una quantitat il·legible de sucre.
Després de llegir la suposada composició, m’ha invaït una primera sensació de tranquil·litat. Anys i anys pensant en què la Coca-Cola desfeia els bistecs, desengreixava les cadenes de les bicicletes, netejava la sang que s’impregnava als paviments, servia també per fer desaparèixer les taques dels inodors, per netejar la corrossió de les bateries dels cotxes, per afluixar cargols oxidats, per a treure taques de greix en la roba, etc …
Doncs tot fa pensar que els ingredients que la composen són naturals. Excepte un, el 7X, del qual no en sabem gairebé res. Només que conforma menys de l’1% de la beguda carbonatada.
Hauria d’estar tranquil·la o bé amoïnada?
Conec poques persones a qui no els agrada la Coca-Cola. A mi, personalment, no em desagrada gens. És més, després d’un menjar copiós, és l’única beguda capaç d’entonar el meu estòmac malmés. I també, algun cop, m’ha tret fins i tot el mal de cap i les nausees. Ara bé, el meu fill, si no l’aturés, se’n beuria un litre cada dia.
Certament, és addictiva?
Qui ho sap? Malgrat allò de sensacional que té la notícia, penso que ens hem quedat igual que estàvem. Sense arribar a esbrinar quin és l’element secret aquest. I aquest obscurantisme no m’agrada.
O és que potser tot plegat no deixa de ser una nova manera de fer publicitat de la beguda vermellosa? I estem davant d’una nova promoció a nivell mundial, davant la baixada de les vendes per la crisi global.
En qualsevol cas, tant que es vetlla per la salut dels consumidors alhora de fer ben visible la composició dels productes alimentaris, no puc arribar a entendre com pot ser que, la beguda més beguda del món (disculpeu la redundància), continuï amagant la composició dels seus ingredients. O tots moros o tots cristians!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
fa uns anys va rebre una cabassada de diners. Ja era ric per família. S’enriquí un avantpassat seu que era forner i comercialitzà una beguda similar a la ‘sarsa’ afegint-li pell ratllada de taronja i altres herbes de la serra de Mariola. Com pot endivinar el nom ” Coca” i ” Cola” són d’allò més anglès. I si li diguera que la Coca-cola -la beguda més famosa del segle XX ençà- és una beguda d’allò més catalana, què em dirieu vos?
A la Vall d’Albaida, la comarca d’Aielo, això és un secret a crits.