Doncs es veu que, a hores d?ara, el que més els preocupa a alguns empresaris catalans (si més no és això el que vol destacar l?imparcial diari ?El Periódico? en aquest article) és que a Madrid tothom s?està partint el cul amb la calçotada d?en Vendrell i amb la subsegüent posada en escena de la divisió existent en el si del sobiranisme català.
I no els preocupa, sembla ser, que la Generalitat Valenciana faci xantatge amb l?emissió de TV3 al País Valencià (d?ara endavant Comunidaz Valenciana), que el ministre Clos hagi desaparegut, que l?aeroport de Barcelona hagi perdut pes des de fa massa anys, que les inversions de l?Estat a Catalunya siguin insultants.
No, el que realment preocupa és que els sobiranistes ens estem tirant els plats pel cap i que ara no és un bon moment per a parlar d?autodeterminació, que no queda ?fino?.
Molt bé, els espanyols tenen alguns motius per estar contents, els ho hem posat fàcil i caldrà reflexionar i prendre les mesures correctives corresponents a cada partit, hi estic d?acord.
Ara bé, perquè no passem del que diguin els espoliadors, els colonitzadors, els ?senyoritus??. A mi, personalment, se me?n refot el que puguin pensar de nosaltres uns polítics que han estat incapaços de posar-se a l?alçada d?Europa en polítiques culturals, en el respecte a les llengües minoritzades o en llibertats democràtiques (com ho demostra el manteniment, en ple segle XXI, de la llei de Partits Polítics o de determinats articles de la Santa Constitució que asseguren el manteniment de la unitat territorial mitjançant l?actuació de l?exèrcit, si es dóna el cas).
Potser ja va essent hora que l?empresariat català comenci a plantar cara i, potser, hauríem d?anar més per Europa i menys per Castella.
En fi, que entre els uns i els altres n?hi ha per sortir corrents!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bàsicament d’acord amb el que dius i respecte els empresaris:
Sóc un petit empresari i confirmo que no tots els empresaris pensem el
que diu el periódico. De fet ni tan sols crec que ho pensin la majoria
d’empresaris.
Els que segurament ho pensen són alguns dels grans empresaris amb més
poder d’influir. Aquells, per cert, que no van tenir cap escrúpol en
donar dades, com a mínim "dubtoses" quan no falses, sobre el consum del
cava i els efectes del teòric boicot, segons les seves conveniencies.
De forma similar quan les caixes i bancs presenten resultats els
increments de beneficis són estratosfèrics, en canvi quan parlen de
les comissions que es veuen "obligats" a aplicar als usuaris, diuen que
les han de posar perquè pràcticament perden diners.
A la gent li diria que lluiti pel que creu i que sigui crític amb els mitjans de comunicació i en especial amb els poders.
Ah! i molts empresaris, per definició, intenteran treure profit o excusaran els seus resultats amb el què tinguin a mà: les pluges, l’immigració o l’autodeterminació. Tot val.