Holotúria

La Comissió de la Dignitat, en el seu darrer intent per fer complir la llei, ha organitzat un concert per exposar, clarament i definitiva, la vergonyosa situació de l?arxiu de la Generalitat republicana, espoliat pels feixistes espanyols. Lamentablement, cap partit polític català actuarà èticament, n?estic convençut.

La prova la tindrem, si em permeteu l?exercici de política-ficció, en les votacions corresponents als pressupostos Generals de l’Estat Espanyol.

M?atreveixo a avançar allò que s?esdevindrà.

Tant CiU com ERC han presentat sengles esmenes a la totalitat, fins aquí molt bé. Però, com sempre, CiU votarà a favor de la seva pròpia esmena, amb l?abstenció d?ERC, i ERC votarà a favor de la seva pròpia esmena, amb l?abstenció de CiU, resultant aprovats, amb l?únic vot en contra del PP, els pressupostos del mentider d?en Zapatero.

Un cop més, els partits catalans demostraran la desunió que ens està fent desaparèixer, gradualment, com a nació.

No hi ha excuses. Cal que, d?una vegada per totes, ERC i CiU votin en el mateix sentit i, si cal, a favor del PP. Tan sols una derrota en la votació dels pressupostos ens farà ser dignes de ser escoltats pels espanyols.

Ja no hi ha motius per ser simpàtics, per pactar, per afavorir els interessos del PSOE. I son, precisament, aquests interessos els que afavoriran tant CiU com ERC.

El que més em preocupa, però, és que els dos partits han estat encenent els ànims dels seus electors i de la seva militància, els darrers mesos, en contra del president espanyol i, a l?hora de la veritat, acabaran pactant, d?una manera o d?una altra. Potser és cert que l?estètica de la moderació, de la centralitat, els ha funcionat fins ara, però ni ha servit mai els interessos del poble de Catalunya ni els servirà d?ara endavant.

M?agradaria equivocar-me, però tinc raons més que suficients per desconfiar, per témer l?èxit del PSOE per damunt dels interessos del meu país.

Ja n?hi ha prou!.

Per Catalunya, espero que els nostres representants polítics tinguin la suficient decència, espero que no s?escudin en excuses de difícil justificació. El desencís que es generarà, a curt o mitjà termini, no s?arreglarà fàcilment.

Hi ha tantes coses que es poden fer, ara, avui, que resulta decebedor de veure la dinàmica que segueixen els partits catalans, no parlem, ja, del PSC.

Temps al temps!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!