“Oh, Jerusalén”, (títol original en francès, Ô Jérusalem), d’Elie Chouraqui, França, 2006
Avui fa seixanta-un anys que l’Assemblea general de la Nacions Unides, reunida a Nova York, decidia la partició de la Palestina britànica en dos estats, un d’àrab i un de jueu. Els àrabs no acceptaren la resolució i optaren per la guerra, els hebreus s’avingueren a la solució aprovada per un estret marge de vots i gràcies al suport determinant de la Rússia soviètica. Un dels llibres que més ha contribuït a divulgar aquest esdeveniment històric fou el “Oh Jerusalem” que escrigueren Dominique Lapierre i Larry Collins a meitat dels anys seixanta i en llengua anglesa (Planeta en va fer la traducció castellana).
La versió cinematogràfica d’aquesta obra és el film de Chouraqui, una pel·lícula que queda molt per sota de la vivacitat que transmet al lector l’obra escrita. Lapierre i Collins van mostrar una galèria de personatges diversos (anglesos, àrabs i jueus) que reflecteixen la passió, la por i les esperances dels testimonis dels fets, cosa que no aconsegueix el director francès en no lograr establir un fil conductor de la història a partir de dos amics de bandols enfrontats. Tot i això l’obra de Chouraqui té la voluntat d’explicar el conflicte sense caure en maniqueismes ni prejudicis heretats, fet que per si sol ja la convertix en recomanable per al públic català.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!