L’última proposta d’en Alejandro Almenábar ens transporta cap a la ciutat d’Alexandria en plena decadència d’imperi romà. Entorn a la figura de una investigadora local Hypatia i de la biblioteca de la ciutat, la trama és una constant lluita entre el món científic i la intolerància de les religions. Sorprèn veure lo dolentíssims que varen
Vora a la una de la matinada i amb la presència del director de la pel•lícula, el festival de Sitges ens ofereix aquest molt bo remake del cine gore dels setanta. Pel•lícula de baix pressupost, efectes especials amb molt de truco i escàs treball de guió. Un metge boig vol experimentar amb persones i crear
La primera visita al festival de Sitges ens ofereix aquest producció tailandesa on conflueixen dues realitats difoses; un triangle amorós i la visió naturalista de la vida. Com dubtosament arribarà al circuit comercial, la pel•lícula s’explica amb següent esquema; A i B són una parella urbana. B té una relació amb C. A i B
Ja ho deia una cançó de la Polla Records a meitat del vuitanta sobre el desengany de fer el salt al mur de Berlin dels llavors països de l’orbita soviètica. Galerianke retrata el món adolescent de la Polònia actual fill d’aquella generació que, absent de massa referències s’aboca en els principis únics del consumisme. La
La fórmula de l’historia coral és una eina constant en el cine espanyol de les últimes generacions. En aquest cas, els participants en una teràpia per aprimar-se ens ofereixen un retrat fiable dels diversos estereotips presents en el nostre entorn. Les aventures i desventures s’enllacen fins un altre sessió de la teràpia.
La premiada pel•lícula de Lars Von Trier ens porta a l’escenificació de una suposada teràpia per superar un dels pitjors tràngols com és la mort d’un fill. Els dos únics protagonistes de l’historia prenen un dur viatge cap les arrels del dolor i del sentiment de culpa. Quan és més habitual recórrer a la mitologia,
L’univers cinematogràfic d’Isabel Coixet viatge fins el llunyà orient per mostrar-nos altre vegada el conegut catàleg de tractament visual de les imatge i dels silencis, la cruesa el món del sentiments i de personatges units per la incertesa del seu futur. Malgrat la presència de Sergi López la proposta cinematogràfica d’Isabel Coixet segueix d’una clara
Recreació verídica d’un gàngster de pel•lícula enmig de la depressió americana dels anys trenta. La trama busca un apropament a la persona per sobre del delinqüent, però obligat per l’ofici la fugida endavant sembla inevitable. Abandonat per la càmera, mal vist per la màfia del joc, obsessió de la policia, recorre a l’amor impossible per
Pels amants de pel•lícules de terror aquest remake ens recorda el gènere amb tots els seus tòpics, això si, renovats. En essència, comportaments tribals en personatges quotidians. En aquest cas, dues famílies oposades comparteixen una involuntària trama en un escenari adient, zona boscosa, cases aïllades, llacs amb barques, nits de pluja i un parell de
La pel•lícula comença amb la unió de dos antiherois, un periodista progre caigut en desgràcia i una hacker informàtica tutelada per l’estat, per resoldre una desaparició d’una jove quaranta anys enrere. El thriller recorda a les millors d’en Morgan Freeman traslladat al nord de Europa fins que comença a enrocar-se amb un excessiu decàleg de
Allunyat definitivament de qualsevol mena de fe assisteixo en aquest succedani de thriller de sotanes i il•luminats. La trama, molt simplificada i profunda com uns dibuixos animats de mitja tarda, presenta una lluita entre dos bàndols de dolents. La cúria vaticana, la guàrdia suïssa, els ianquis “sabelotodo” i l’industria bioindustrial són els elements d’una bona
Primer llarg metratge de David Planell que, per sobre de tot és un excel·lent guionista. Aquesta pel•lícula a ritme pràcticament real, l’acció es concreta en un matí, planteja els avatars d’un parella amb el seu fill acollit. La quotidianitat a vores és molt crua i ens obligar a donar el millor de nosaltres.
Thriller psicològic amb un curiós argument i un inici trepidant, un llistat de números de mòbils pels que no volen preàmbuls per les relacions sexuals en el frenètic ritme del Nova York financer. De sobte la pel•lícula decau vertiginosament com un mal acudit per acabar en un absurd final a la Gran Via madrilenya.
Superproducció alemanya per apropar-se en aquest grup armat, que si fos d’aquí hauríem de dir terrorista, present en la vida política a finals del setanta i vuitanta. Radiografia d’una organització des de els inicis fins a la necessària degradació pateix tant el desgast generacional com de la repressió d’un estat implacable. Una història coneguda o