Un poble no existeix fins que té una mentalitat pròpia i diferenciada dels altres, dit d’una altra manera, una nació deixa de ser-ho quan la perd. Aqueixa reflexió ens l’hauríem de fer els catalans d’avui fonamentalment diferents pel fet d’autoconsiderar-se més d’esquerres que els espanyols obviant els elements essencials de la pròpia identitat, com la
L’escriptor algerià Kamel Daoud, acusat d’islamòfob arran del seu punyent article denunciant les agressions sexuals a les dones el cap d’any passat a Colònia i la misèria sexual del món musulmà, respon als seus detractors amb aqueixa valenta reafirmació; “Je ne suis islamophobe, je suis libre“, publicada a La Cause Littéraire, el propppassat 24 d’agost
Algèria és un estat proper als Països Catalans només geogràficament, ja que els lligams històrics amb l’emigració valenciana i mallorquina es van tallar abruptament arran de la independència l’any 1962. Hores d’ara és un estat fallit econòmicament que només s’apuntala sobre l’explotació dels seus enormes recursos gassístics, corcat per la corrupció i la lluita de
Jacques Tarnero, assagista francès nascut a Orà (actual Algèria) i un dels membres del “Mouvement 22 de mars” precursor del Maig del 1968 a França, publicà el proppassat 12 d’agost aqueix punyent article a Le Monde titulat “Le djihad est un projet de crime contre l’humanité”: « Mal nommer les choses, c’est ajouter au malheur du
Hamed Abdel-Samad és un politòleg egipci (1972), amb ciutadania alemanya, membre de la Germandat Musulmana durant la seva joventut esdevingut ateu en la seva maduresa i crític amb l’islam, exposa en una llarga entrevista al setmanari francès Le Point del proppassat 4 d’aqueix mes d’agost el seu punt de vista sobre el feixisme islàmic I
Jacques Benillouche, és un veterà periodista jueu francòfon que manté un prolífic bloc personal, “Temps et contretemps” des del qual analitza l’evolució d’Israel i el món àrab amb opinions ben documentades com és el cas d’aqueix article publicat el proppassat 27 de juliol titulat “À Nouakchott, la Ligue Arabe confirme son inutilité” a propòsit de
Thérèse Zrihen-Zvir , una veterana escriptora jueva nascuda al Marroc, va publicar al seu bloc el proppassat 19 de juny un breu article que reprodueixo tot seguit afegint-hi alguns comentaris de collita propia: Le nationalisme chez les arabes n’existe pas et n’existera jamais. L’unique cause qui les relie est l’Islam, en dépit de la division sunnite/chiite. Nous
El cop d’estat d’ahir a Turquia he estat a la fi fallit pels seus actors i profitós per Erdogan que aprofita l’avinentesa per liquidar tota reminiscència de divisió de poders detenint militars i destituint jutges no prou addictes. El kemalisme, instaurat per Mustafa Kemal Attaturk fa gairebé un segle després de la descomposició del soldanat
Avui s’acaba el ramadà, sanglant sobretot als països islàmics per causa dels atemptats gihadistes de Bangladesh a Orlando, passant per Bagdad. Però, a Europa, objectiu declarat de l’ISIS, com han reaccionat els musulmans davant l’emergència d’un gihadisme autòcton ? Entre els imams la bel·ligerància contra el gihadisme que demostra el de Drancy, a França, és
L’informatiu israelià Debka, especialitzat en anàlisi geoestratègic i contra-terrorista, publica avui un article arran de l’atemptat de Dacca, la capital de Bangladesh, on han estat assassinat una vintena llarga d’empresaris estrangers -fonamentalment italians- a mans del Califat Islàmic: “ISIS pays Italy back for role in Libya”: The Islamic State struck the West again on June
Avui s’escau el dia internacional de l’orgull gai (lesbià, transsexual i bisexual) arreu del món occidental, on les societats són obertes a l’evolució dels drets individuals, socials i nacionals. Convé recordar el detall que aqueixa festa reivindicativa és gairebé clandestina a Rússia, prohibida a gairebé tota Àfrica i, evidentment perseguida arreu del món musulmà. Sovint
Abans d’ahir Le Figaro publicava aqueixa informació segons la qual una cambrera musulmana havia estat bufetejada per un islamista a Niça pel sol fet de servir alcohol als clients. A partir d’aqueix incident, aparentment menor, l’escriptora Géraldine Smith (autora del treball de camp, “Rue Jean-Pierre Timbaud: Une vie de famille entre bobos et barbus”, Stock,
Avui mateix, el diari francòfon L’Orient-Le Jour de Beirut publica un manifest signat per un centenar de personalitats libaneses de diferents creences religioses i tendències polítiques (algunes de les quals han estat reportades en aqueix bloc com Antoine Courban o Michel Touma) que apel·len al lideratge francès al Pròxim Orient per tal de promoure la
Avui, remenant carpetes antigues he trobat pamflets de l’associació d’amics del poble saharaui de l’any 1976, quan a Barcelona el nucli més actiu de solidaritat amb el Front Polisario eren els militants del PCE (internacionalista) que convocaven reiteradament manifestacions poc concorregudes -però molt mogudes- a la font de Canaletes. No vaig, però, parar gaire compte
Els caps pensants del nostrat progressisme banal, com Manuel Delgado, insisteixen a dir que l’amenaça del totalitarisme gihadista està interessadament exagerada per tal d’emparar conductes islamofòbes, alhora que atien l’antisionisme contra Israel com a causant de tots els mals. Experts catalans en gihadisme, com Jofre Montoto entre d’altres, poden desmentir les seves impostures fàcilment, però