La setmana passada el meu bloc a arribat a les 60.000 visites des de que vaig començar a escriure reflexions, pensaments, informacions i coses d’agenda en aquesta finestra oberta al mon. En aquest temps he tingut encerts i errors i n’he aprés una bona pila de coses amb vosaltres. Algunes coses ja les sàvia, però
La Terra per qui la treballa. Aquest es un crit de guerra, una consigna, ben d’esquerres. És una consigna que sembla d’altres epoques o d’altres llocs, revolucionaria, pero que, per exemple, milers de cooperativistes apliquen avui en dia com a model, en esdevenir els treballadors propietaris de la seva propia empresa. En les entitats i
El dissabte 24 deixo enrera Mansilla de las Mulas i el seu alberg. Son les nou. Els quatre que hem passat la nit, sortim de manera escalonada. Primer, molt d’hora, l’espanyol, després l’alemany i jo i després l’australiana. Superem Villamoros, i a l’alçada de Puente de Villarente ja he deixat a tothom enrera. Es una
Ahir vaig sortir de Calzadilla de la Cueza cap a Sahagun. El travessa inacabables camps de conreus i altiplans, un rera l’altre. Els pobles son petits i fa fred. El Camí ressegueix la carretera i travessa Lédigos, Terradillos de Templarios, Moratinos i San Nicolás. Finalment arribo a Sahagún, la primera ciutat de la Província de Lleó. Una ciutat bonica i amb un bon
A les nou del matí he deixat enrere Població de Campos. Els primers quilòmetres el sol feia presagiar un dia millor, així ha estat, no ha plogut gaire. A Revenga de Campos n’he trobat un carrer de Jose Antonio Primo de Rivera, a continuació a Villamentero de Campos un altre, una plaça als caiguts per
A les nou del matí sortia de Catrojeriz i entomava la pujada al Alt de Mostelares. Les vistes, enrere, de Castrojeriz ,eren impresionants. El fred, la pluja i el vent m’acompanyaren tot el dia. El camí creua el Pisuerga, i deixem enrere la província de Burgos per passar a Palència. Faig un cafè amb torrades
Aquest diumenge, Renfe em va deixar a Burgos amb dues hores de retard (després de fer el Tram Barcelona – Tarragona en autobus). Em va ser imposible arribar a Hornillos del Camino. La nit em va agafar a Tardajos, a només 8.5 Km de Burgos, un bon Alberg. Avui he aconseguit arribar a Castrojeriz, amb
Avui he fet un salt, un salt en paracaigudes. Fa uns mesos, força mesos, en el seu aniversari, el meu germà Josep, va regalar a la meva germana Llucia, un salt en paracaigudes. Com que en Josep va anar a treballar a Punta Cana en un restaurant, em va encarregar de fer-me càrrec de l’organització
El dia 29 de setembre vaig continuar el Camí de Sant Jaume allà on l’havia deixat el juliol, a Saragossa. Al juliol vaig anar de Barcelona a Saragossa a peu en 14 dies i l’objectiu ara era arribar a Burgos.Surtin de Saragossa vaig continuar remuntant l’Ebre, tot fent nit a Alagon, a Mallen, i a
Despres de deixar Santo Domingo de la Calzada (La Rioja), avui he arribat a Belorado (Castella). Demà ahure de travessar els Montes d’Oca.
Avui he deixat Logronyo i l’Ebre, el Camí m’ha dut a Najera. Una vila realment preciosa, creuada també per un riu. A l’alberg, tenim gent de tot arreu, també catalans del principat i del país valencia. I ha molt bon rotllo entre tothom. Es una de les coses importants del Camí.
Després de vuit dies remuntant el riu Ebre, des de Saragossa, ja soc a la ciutat de Logronyo, on el Camí de Sant Jaume, s’afegeix al més transitat Camí francès per arribar a Santiago. No tinc tants dies de festa. No crec que passi de Burgos. BON CAMÍ !!!
Per fi, després d’un llarg agost i setembre, tinc uns dies de vacances. Dies que aprofitaré per agafar -un cop més-, la motxilla. Òbviament aquest bloc en serà una víctima dels meus dies de llibertat, però el sap que tornaré i m’esperarà. Espero que vosaltres també.Gràcies.
Aquest cap de setmana aquest bloc ha passat de les cinquanta mil visites. D’ençà que vaig començar a escriure 660 entrades s’han afegit a la vostre lectura, tot generant gairebè 500 comentaris. Quan vaig començar no sabia ben be que en feia, en certa manera experimentava. Si he continuat ha estat per tres motius, per
Emily Dickinson va escriure que "Tot el que sabem del amor es que l’amor es tot el que hi ha". Una frase que segurament era un bon resum de la seva manera de pensar, que no només va reflectir en la seva obra literària. Desgraciadament només conec dos llibres seus editats en català. No és un bon