"(…) Vendrell ha recordat que ‘al final a qui li correspon dir si les coses són o no són és al Tribunal Constitucional’.(…)" És part d’una notícia d’aquests dies que ara no recordo. Però tan se val. El què vull assenyalar són dues coses:1) L’encert en remarcar que el seny no s’ha de confondre amb
Hi ha discussions que podria dir que avorreixen, per dir-ho suau. Però, si agafem un sentit una mica ferm d??avorriment?, pot anar bé per començar; encara que la cosa és molt més forta. Crec que després, el què ens cal, és una mica de mala llet (per no quedar fora del joc que s?estan muntant),
VilaWeb: DIJOUS, 21/06/2007 – 06:00h Cimera decisiva per desencallar el futur de la constitució europea Ara ja no li diran "Constitució Europea". I ja no mereixeria ni referèndum (a França només, o també e altres països?). De tota manera, la consulta als ciutadans no era vinculant. I, a sobre, si no ens ha semblat bé
Paisatge després dels pactes… Plantegen un debat sobre els pactes; suposo que postelectorals. Punt en el que veig dos problemes previs: L’engany de l’antidemocràcia. 1) Demagogs i enganyadors: Sembla ser que hi ha casos en els que aquests pactes no s’expliquen; de manera que queden venuts fàcilment com a coses estranyes, en lloc de prendrel’s,
Ahir em plantejava que hi ha qüestions bàsiques d’una democràcia seriosa sobre les que els ciutadans hauríem de tenir control de legislació, decisions normatives, i aplicació de les lleis.Bàsicament perquè si no el tenim, es poden donar situacions com l’actual (que considero antidemocràtica i insostenible), i perquè crec que aquesta mancança permet les costoses aberracions
Sentències franquistes segueixen manant els tribunals i decisions a la nostra societat. Encara en vigor (i vigoritzada per reclamacions del PP i seguidors) aquesta Ley de Partidos Políticos "que se dieron unos cuantos; no todos" (li diria al cap de la oposició). I contra possibles aberracions legals com aquestes i d’altres; a banda de les
Vaig començar a preocupar-me pels poders i influències dels venedors de sííííííííííí fa una temporada. Obseví atentament els seus èxits en la campanya del referèndum europeu de principis de l’any 2005. Aleshores vaig començar, per posar un toc d’humor, a cercar unes quantes preguntes possibles per a un referèndum en les que els campanyistes del
Un petit parèntesi, tema d’urgent comentari abans d’acabar amb aquella votació (referèndum estrany) sobre la Constitució europea. Espero que a "Fomento de Obras y Construcciones, etc" no li passi pel cap demanar una altra comissió a la UE per a fer callar als catalans, que, que pesats que som, no els deixem muntar les infrastructures
Tenim una "Ley de Partidos Políticos" que condemna la independència com a opció política, que no condemna programes de corrupció de càrrecs i de projectes de guerra partidista al marge de la societat; i tampoc condemna postures racistes, entre altres consignes d’èxit electoral contra la democràcia que hem vist. Una llei de partits antidemocràtica. Tenim
VilaWeb: DISSABTE, 26/05/2007 – 06:00h Nova manifestació en suport de Núria Pòrtulas a Girona. Avui és jornada de reflexió.Un bon dia per a plantejar-nos quines polítiques, forces polítiques, dominis institucionals, indiferència i hipocresies ciutadanes, informacions, desinformacions, etc., entren en joc per a permetre i sostenir lleis com la que han aplicat a la Núria Pòrtules;
Sèrie de quatre o cinc entregues. Final de la tercera part; que començava (aquí). Teníem: 1) Informació, desinformació. I, les nostres mans.· 2) La tria del pitjor, raons pèssimes. I propaganda de mala educació.3) Els "Únics", demagògies. I Estat contra ciutadans.4) Engany a dojo. I misèria política. 5) Pressió ministerial, foment de la ignorància. I,
1) Fa uns dies escrivia sobre els "processos judicials" contra la llengua que esta fent el sr. Camps i cia al País Valencià. I acabava amb aquestes preguntes: "De tota manera, el què més m’interessa ara respecte a aquestes actuacions són un parell de coses: · 1.- El govern actua contra el poble que representa:
Sèrie de quatre o cinc entregues. Teníem l’entreguisme a “superioritats” de decisions que haurien de ser dels ciutadans (I). I la malaltia del siiiisme usada per fer por i foment de la mala educació (II). Tercera: Ara podem afegir més foment: el de la estupidesa política, en varies formes. I em sembla encertat parlar-hi a
La propaganda, les propagandes electorals fa un temps que no me les escolto. Ni com a ciutadà ni com a elector. Bàsicament perquè no m?agrada ni interessa que em tractin d?estúpida. I alhora perquè, al costat d?altres obviacions que he fet en els darrers anys, és la única manera que he trobat de mantenir-me una
Sèrie a quatre o cinc entregues.Segona: Construcció europea. Mancances en l’acompliment de compromisos i en el millorament democràtic. I l’intent de fer col·lar un tractat de negocis interestatals com si d’una constitució de ciutadans es tractés. Misèria política. 1) Al costat del que escrivia ahir sobre delegacions interessades de competències i incompetències, em sembla bo