Sèrie a quatre o cinc entregues.
Segona: Construcció europea. Mancances en l’acompliment de compromisos i en el millorament democràtic. I l’intent de fer col·lar un tractat de negocis interestatals com si d’una constitució de ciutadans es tractés. Misèria política.
1) Al costat del que escrivia ahir sobre delegacions interessades de competències i incompetències, em sembla bo recordar detalls d’això que anomenem "construcció europea".
Sobre
fets ben recents del funcionament d’aquesta Unió, em xoca que ens
empassem, si és el cas, que França hagi estat castigada (diuen) pel seu "no" a
la "Constitució europea". He vist que hi ha qui sosté que alguna cosa
com això explicaria que en les darreres eleccions presidencials a
França hagi triomfat el model Sarkozy.
Em sembla greu per
diverses raons. Entre elles l’acceptació de la categoria de càstig per
una opció clarament legítima (com ho és dir que no es vol aquella constitució).
I també
per les confusions socials que pot provocar el barreig entre les diferents
raons de no voler aquella "constitució" (tractat de negocis
interestatals, li dic jo). I, la igualació, d’entre les que es varen
presentar, entre les que són raonades i les que són cegues.
Per context, suposo que el càstig es centraria més aviat en qüestions
de model econòmic i de política social. Perquè la postura dels qui no la
volien per a aturar la entrada de Turquia al grup, crec no hauria
estat castigada. Ja que, si no ho he entès malament, Sarkozy defensa que no
entri aquest país a la Unió Europea.
En aquest punt jo penso que cal reforçar les exigències
democràtiques als països membres. Però em sembla que les raons de Sarkozy van més per una línia d’exclusió social. Aquestes no les accepto.
Estaríem en tot un
altre tema, i la cosa es complica perquè d’entrada -i per mínima
coherència- el què hauríem de fer és fer fora de la unió a alguns
països que clarament treballen contra la democràcia i altres exigències
de compromisos de la UE. Vull dir que s’em fa estrany negar la entrada a un país perquè no és seriosament democràtic, i alhora permetre que països que es diuen democràticament madurs facin pràctiques polítiques i socials censurables en el mateix sentit, i que ens les disfressem de no sé el què.
2) Sobre fets més antics, faig recordatori d’algun moment d’aquesta constitució nova. Un sobre les absurdes i preocupants reaccions al "no":
· El ?No? a França
3) I una mica més, m’hi apropo a partir d’un comentari que fiu al bloc de Josep Maria Terricabras sobre la primera vegada que sentí a parlar d’aquesta construcció. I recomano:
· La Directiva
Bolkestein
"(…) Per això, la protecció de les garanties laborals i de l?estat del
benestar s?han convertit en una de les reivindicacions més importants
en les societats de capitalisme avançat. Per això també, els principis
de política laboral i econòmica anunciats en la nova ?Constitució
Europea? ens han deixat a molts summament preocupats pel futur de tots,
molt particularment pel futur dels més desafavorits, encara que
-incomprensiblement, des del meu punt de vista- els sindicats europeus
més importants hagin recolzat l?aprovació del text. (…)"
· Es tracta de comoditat?
El
primer cop que vaig sentir parlar del projecte d?unió europea feia un
viatge en tren amb uns amics. Teníem uns setze anys i varem parlar de
moltes coses. Però no m?interessa com a curiositat; només vull
recordar-ho per un detall en concret: la imatge d?un tren que s?escapa.
Per a explicar una de les meves conclusions vaig dir que jo, en el que
pogués decidir, no pujaria a un tren que necessàriament deixa a altres
sense possibilitat de fer-ho. Tenia prou amb una raó: si és un projecte
amb persones excloses no vull alimentar-lo. Uns anys després vaig
lamentar el veure que la imatge del tren no era una imaginació
d?adolescent, sinó quelcom que acompanyava el projecte, que s?anava
explicitant. I em sembla que encara és vigent. El que veig en aquest
tema és que hi ha un garbuix en que conviuen una simplificació de les
relacions econòmiques i en aquest cas les laborals, confusió entre
consum i compra, irresponsabilitat pel que fa a alternatives i a
conseqüències, idees sobre mereixements originaris. Crec que tenim
molta feina. Als 80 la imatge que em vaig fer duia a via morta. Ara la
via m?importa molt poc; el que em preocupa és que acceptem coses
estranyes com la necessitat de sacrificar vides. I em pregunto: ¿no
estaria millor sacrificar favors?
Enviat per: smartinez – 03/05/2005 14:58:45
(…)
……………………………………………………………….
1) "Fomento", infraestructures, i instàncies europees. I: enviem, i enviem. Enviem i enviem, etc.
12.05.2007
2) http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_com
entaris.asp?ID=10585&PageCounter=0#coment
3) http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog.asp?ID=10280
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comen
taris.asp?ID=10280&PageCounter=0#coment
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!