“LEY ORGÁNICA 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos”. VI: Control de la legislació.

15 de juny de 2007

0 comentaris

“LEY ORGÁNICA 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos”. VI: Control de la legislació.

Ahir em plantejava que hi ha qüestions bàsiques d’una democràcia seriosa sobre les que els ciutadans hauríem de tenir control de legislació, decisions normatives, i aplicació de les lleis.
Bàsicament perquè si no el tenim, es poden donar situacions com l’actual (que considero antidemocràtica i insostenible), i perquè crec que aquesta mancança permet les costoses aberracions (i les despeses i conseqüències dels seus manteniments) que anem constatant també en mols sentits.

1) · Els drets bàsics

"(…) Em temo que això de la democràcia, a Espanya, encara costa força
d?entendre. Els costa d?entendre a molts polítics, però també a molts
jutges, militars, intel?lectuals i líders socials. Constatar això és
molt alarmant però ajuda a entendre alguna cosa: perquè, quan els
líders socials ho tenen poc clar, no podem pas esperar que l?hi tinguin
gaire els ciutadans que els fan cas i els segueixen."

· "Los preambulares".

O, "Los
preambulistas".

"(…) Deixo per un altre moment la qüestió dels drets bàsics i em fixo en com
entenem la democràcia. Ahir escoltava una entrevista a Rubalcaba sobre
el pacte de l?estatut de Catalunya (La Nit al Dia, TV3). (…) Tot i que la raó que dona és que el nombre de vots obliga. Aquí ja no
m?hi entenc de nou, perquè crec que honors i respecte als representants
polítics no els hem de definir en funció a vots. Jo els situo
bàsicament en el paper de representació dels ciutadans. I si afino més
els situo en la practica política que puguem observar o contemplar.
Tant se val el nombre."

Per altra banda, veig que en l’actual tarannà i confusionisme general, aquesta idea de poder ciutadà sembli fàcilment una bestiesa que pot acabar en desastre. Per això es fa interessant afegir que penso bàsicament en un espai d’observació, atenció, conversa, i de raonabilitat necessària que garantiria el que puguem garantir. No parlo de traspassar les maneres que ara fem, a una ciutadania ni cega, ni poruga, ni estúpida o que xaieixi.

2) Penso en coses com el control i informació que ens pot donar
L’Observatori del Finançament de Catalunya (www.ofc.cat); en la feina que han aconseguit contra la exclusió social des de la Fundació Un Sol Món de Caixa de Catalunya; o en recolzaments com els que ha anat fent Òmnium Cultural a la dignitat de les nostres institucions i vida política.

· Neix l’OFC, l’Observatori del Finançament a Catalunya

· Inclusió social. Fundació Un Sol Món.

· Òmnium, a Madrid

"(…) Ahir Òmnium Cultural va organitzar un vol xàrter per anar a Madrid a
recolzar, des de la societat civil, la presa en consideració de
l?Estatut per part del Congreso espanyol. (…)"

Debat.

"(…) Jo em vaig trobar ben representada pels que acompanyàveu als
parlamentaris catalans. Especialment perquè aquí és clar el compromís,
i una defensa comuna. (…) I crec que caldria començar deixant fora de la taula amenaces (ja ho he
dit), exercits, llocs comuns d?ultratomba, "fáciles consensos", etc.
Així com demores, promeses, o manca d?acompliment de compromisos
polítics.
"

Responsabilitat, coneixement, debat clar i sense preses ni dominis dogmàtics. Són feines que en el cas d’aquesta darrera Ley de Partidos Políticos que han fet a Madrid, podrien ser ben beneficioses. Podrien fer que no col·lés l’engany vergonyant que els polítics i legisladors que dominen aquestes funcions s’han muntat amb l’independentisme, per exemple (fins i tot a la cambra de representació ciutadana). Podrien servir perquè les "tesis d’Aznar" que alguns abanderen no fossin respectades com sí ho han de ser les opinions raonades. O perquè el senyor Anglada no aconseguís disfressar mediàticament les seves idees i projecte polític genocides.

(segueix)

Aquest matí em retrobo amb dos exemples ben propers en el detall de la representació, la
representativitat, i les lleis electoral, i de Partidos Políticos. Uns d’aquests elements bàsics a una democràcia.

Veiem
que la llei electoral permet que es facin llistes de persones sense cap
vincle amb el lloc on haurien de governar, i sense cap projecte real de
govern del lloc en qüestió. I aquí no es pronuncia ni junta electoral,
ni cap altre control que es suposa ha de tenir un procés d’elecció de
representants polítics.
En alguns casos l’electorat podem saber sobre la fantasmada d’aquestes llistes, i decidir no
recolzar-les. (Aquí a Amer, la llista
del PP, amb persones que no hem vist per aquí en cap moment, només,
però, han tingut dos vots). El què em pregunto és quina mena de
beneficis treuen els partits que presenten aquesta mena de llistes, a
banda de fardar de nombre i números presentats; que no em semblen res, ni
suficient per a explicar-ho.

La llei de partits vigent (i, en
teoria i presentació de motius, Ley també d’altres formes de
representació social) permet fer il·legal una opció política ben
respectuosa com és l’independentisme. I alhora ens obliga a acceptar
com a opció política formes clares de feixisme, corrupció manifesta, i
domini mediàtic.

Un
altre tema és què considerem o no una opció política. I aquí tinc algun
xoc de front amb alguns arguments dels promulgadors i usuaris d’aquesta
llei. No tenen problema en legitimar opcions de govern feixistes (i
argumenten que ja serà l’electorat qui les "aparti"), i no tenen tampoc
problema per fer il·legal l’electorat (l’electorat!) d’una opció
política clarament acceptable (han arribat enguany fins i tot a
utilitzar termes eclesiàstics, com "brut", "contaminat", per
impressionar i mantenir quiet el vot suficient, suposo).

El què crec que necessitem és una bona llei de partits polítics, en
minúscules, i sense les totalitàries, concessionàries i majoritàries que van alimentant
els òrgans legisladors i executiu espanyols.

En minúscules per a poder apartar de les inèrcies de guerra vejam qui és més guapo i més fatxenda en que mantenim a partits, associacions, o altres formes de incisió en la societat. I també perquè la norma es refereixi a totes elles; i no només a les que uns o altres legisladors els vingui en gana.

Podria
ser que les minúscules també fessin que la norma no servís a la
il·legalització d’una determinada opció política, o d’un dels principis d’una política democràtica (el dret d’autodeterminació); que, per molt que
mirin de dissimular-ho, és la funció que l’executiu porta un bon temps
donant a aquesta llei. Acció que em sembla justifiquen dient que es
tracta de l’esperit (em sembla que en diem) de la seva fabricació.

Aquí,
com en els detalls de promoció i informació, una bona part de
responsabilitat és dels mitjans, i de la manca d’incidència del
controls de qualitat i respecte que el periodisme mereix. També aquí
hauríem de parlar de les lleis que fan que els criteris de poders varis
passin per sobre, per davant, i es passin per on volen, els criteris
periodístics.

Informació política: tema sobre el que aquesta setmana trobava un detall interessant a una notícia:
El Punt:
El CAC alerta de la «barcelonització» en la cobertura de les municipals

"(…) El CAC fa una crida a «la millora de la qualitat de
la informació electoral» i demana que es facin més debats, tant en
campanya com «més enllà dels períodes electorals». En aquest sentit,
critica «el dèficit de programes de debat polític i de participació
cívica»."

…………………………………………………….
1) · http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog.asp?ID=12609

· http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_coment
aris.asp?ID=12609&PageCounter=0#coment

2) · Sobirania i Progrés:

14.06.2007
Neix
l’OFC, Observatori del Finançament de Catalunya

· El Punt:

La Generalitat vol cedir una part dels pisos sense hereus a entitats socials

http://obrasocial.caixacatalunya.es/osocial/redirect.html?link=http://obraso

cial.caixacatalunya.es/CDA/ObraSocial/Home/0,3423,1x3y,00.html

· http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/we

blog.asp?ID=11829

http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comenta
ris.asp?ID=11829&PageCounter=0#coment

3) ·El Punt