Prendre la paraula

jordimartifont

Llunàtics

Dissabte nit, Llunàtics a Garcia

22 de febrer de 2013

Aquest dissabte, després de la trobada de col·lectius, persones i coses de Tarragona, les manifestacions i etc., a Garcia, a la Ribera d’Ebre, actuem amb Llunàtics. Nevi o faci fred, al bar del poble hi podreu sentir el que estem tocant unes setmanes abans d’entrar a enregistrar cançons per tal de fer-les córrer d’una manera

Llegir més

Llunàtics al Masroig, 1996, “Et recordo Amanda”

16 d'agost de 2010

Mentre esperem que algú que ho hagués enregistrat ens faci arribar alguna imatge en moviment del concert de Marçà, un altre tros dels enregistraments del Ramon de Ca la Càndia. En aquest cas, “Et recordo Amanda” del Víctor Jara, adaptada al català per Raimon. “No hi som tots…!” era el crit del començament.La foto és

Llegir més

Llunàtics: “Europa”

6 d'agost de 2010

“Europa”, escrita fa prop de vint anys, dibuixa l’aliment de l’extrema dreta en aquests darrers anys al nostre continent: la culpabilització de tots els mals europeus a la immigració. I ja veurem com evolucionarà la cosa, perquè pinta fosc. La melodia és del Josep Maria “Ros” feta amb gralla i el funky del començament sempre li

Llegir més

Llunàtics: “No et creguis res!”

1 d'agost de 2010

Un dels temes emblemàtics de Llunàtics. “No et creguis res!” va sortir d’un número del fanzine “Ikària, la polla de Déu” dedicat a les vagues de la univeristat de l’època (estem parlant de meitat dels vuitanta). En una pàgina d’una aula okupada dela Universitat de Barcelona es podia llegir “No te creas nada”, molt inspirador

Llegir més

Llunàtics: “Aquesta remor que se sent…”

31 de juliol de 2010

Amb Llunàtics, al llarg dels anys que vam tocar, vam posar música a versos de Maragall, Estellés, Casasses i Ferrater. Aquest, però, va ser el primer poema musicat, una versió dura i contundent del poema de Miquel Martí i Pol “Aquesta remor que se sent…” que abans ja havien versionat Ramon Muntaner al disc “Presagi” i

Llegir més

Llunàtics: “Lluna de paper”

24 de juliol de 2010

“La bonica” li deia l’Àngel. Tres acords menors i una línia ascendent que caminava des del silenci cap a l’abisme. Hi arribàvem en directe però es queda a mig camí en l’enregistrament. La peça la podríeu sentir si no fos que pesa massa i no la puc penjar. Si algú que dominés això del iutub

Llegir més