Prendre la paraula

“Europa”, escrita fa prop de vint anys, dibuixa l’aliment de l’extrema dreta en aquests darrers anys al nostre continent: la culpabilització de tots els mals europeus a la immigració. I ja veurem com evolucionarà la cosa, perquè pinta fosc. La melodia és del Josep Maria “Ros” feta amb gralla i el funky del començament sempre li ha agradat molt a l’Oriol del Masroig i a mi mateix. Amb el temps es va passar a anomenar “Europa I” ja que vam fer una segona cançó amb melodia i ritmes diferents que deia en la tornada “De les pateres als camps de concentració”, altrament anomenats CIE a l’Estat espanyol.
L’extrema dreta que alguns preveien, amb mirada de nostàlgia vers el seu passat de sang i destrucció al voltant dels anys vint i trenta del segle XX no ha arribat o en poques dosis. En el seu lloc ha aparegut aquesta altra que vesteix elegantment i parla de drets humans i de drets de les dones. És vomitiu però realment l’extrema dreta ho ha fet molt bé, només cal veure els seus “èxits” electorals a Àustria o Holanda per tornar a tenir por…
També la podeu escoltar aquí.

Europa I

Fa tan fred quan traspasses l’Estret

que no tens temps ni de pensar on vas

ni de desconfiar dels gossos

que volen mantenir immaculada Europa.

No t’aturis quan la patera on vas

comenci a enfonsar-se i et toqui de nedar

que la rebuda sempre serà calorosa

i els cops són prova d’amistat a Europa.

Creixen palmeres ala plaça Reial

i a Alacant encara perden els cristians.

Assagen gestos, solidaritat!

Vòmit i fàstics pels carrers d’Europa.

Lletra: Jordi

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!